El camí de terceravia

El sistema electoral, especialment a les comunals, afavoreix de forma aclaparadora els partits grans perquè les formacions minoritàries no poden jugar el rol de frontissa donant o traient majories. La llista que venç per un sol vot no només té la majoria absoluta, sinó que la té de forma tan àmplia que està blindada fins i tot a cert nivell de transfuguisme. Dels partits actuals, més enllà que en alguna circumscripció neixi una llista d’independents, tan sols els demòcrates i els socialdemòcrates poden guanyar comuns sense fer coalició (com UL a Sant Julià i CC a la Massana). Liberals, terceravia i SDP necessiten entrar en un pacte si volen tenir possibilitats d’estar en equips de govern comunal. Els liberals van llegir millor que terceravia l’escenari i, en principi, es preveu que entrin en llistes conjuntes amb els demòcrates en diverses parròquies. El partit que lidera Josep Pintat haurà de decidir si opta per anar en solitari sense cap opció més enllà d’intentar assolir un conseller en algun comú (i, excepte a Sant Julià, arriscant-se a percentatges de vot molt baixos en algunes par­ròquies com va passar a les generals). La teoria clàssica diria que aquest és el millor camí per posar unes sòlides bases de futur. La pràctica mostra que és totalment el contrari: assolir òrgans de poder, concedir càrrecs i governar és la via més segura perquè la base d’una formació s’expandeixi. El problema per al partit que lidera Pintat és que ha quedat en terra de ningú després dels comicis. No tan sols no és al Govern, sinó que tampoc és el partit que lidera l’oposició, tasca que evidentment per escons correspon als socialdemòcrates. Les comunals, excepte a Sant Julià de Lòria i a la Massana, on les forces locals són clarament favorites, es preveuen com una lluita entre el bloc que formen demòcrates i liberals contra el PS. És possible, però, que encara hi hagi alguna aproximació per intentar que les restes del naufragi d’SDP vagin cap a algun bloc. Amb terceravia, però, és molt més complicat. Tan sols la possibilitat d’acabar participant en algun projecte alternatiu, com podria ser el d’Escaldes si Toni Martí finalment fa el salt. Amb una mitjana del 7% de vots a les nacionals, fora de Sant Julià, amb puntes mínimes d’un 4%, l’escenari demana algun moviment.