Editorial
Col·laboració per la UE
La trobada entre representants del Govern i del Partit Socialdemòcrata per buscar consens o col·laboració al voltant de l’acord d’associació és un bon començament respecte a la necessària entesa en un afer clau per al país
L’acord d’associació amb la Unió Europea és el repte més important que es troba actualment damunt la taula, possiblement fins i tot per davant de la futura reforma del model de pensions. L’Andorra del futur passa per aquest acord, ja que serà el pal de paller sobre el qual s’haurà de fonamentar el model econòmic, amb un fort impacte en el vessant social. Un afer d’aquesta transcendència sobrepassa l’executiu de torn i les disputes polítiques. Cada formació té una sèrie de principis establerts respecte als temes fonamentals que inclou l’acord, però aquesta lògica diversitat ideològica no pot ser un mur infranquejable per a la col·laboració. Encara que soni a tòpic, el conveni amb Brussel·les és un dels escassos temes en què buscar un rèdit polític a curt termini pot ser molt perjudicial per a l’Estat. La primera trobada entre el Govern i el principal partit de l’oposició al voltant de l’acord ha estat catalogada de positiva. S’ha tramès que existeix un esperit per part del Govern per compartir informació amb la resta de forces polítiques representades en l’arc parlamentari. Aquest ha de ser un camí que no es pot abandonar perquè d’ara endavant és important que les diferents sensibilitats polítiques hi puguin aportar per acabar aconseguint el millor tracte possible. Això no significa que l’oposició hagi de donar carta blanca a l’executiu ni que renunciï a defensar els punts que cregui convenients. Amb tot el dret a discrepar i a presentar propostes alternatives. Tampoc significa que s’entri, si es preferix evitar, amb la presència de membres d’altres formacions en l’equip negociador ni que sigui com a observadors. Aquesta és una opció sobirana de l’executiu a l’hora d’oferir i de la resta de forces a acceptar o rebutjar. Sigui en el format que sigui la informació ha de ser compartida per saber com va avançant la negociació i poder fer-hi aportacions en els moments que encara tingui transcendència fer-ho. No tindria cap sentit negociar tot l’acord i posteriorment portar-lo a l’oposició quan ja s’ha tancat amb la Unió Europea i sigui dificilíssim fer canvis substancials. La reunió d’aquesta setmana i les que es facin amb terceravia han de convertir-se en un fet habitual com a garantia de la col·laboració entre l’executiu i l’oposició.