Lloguers i sous dignes

El preu del lloguer i el nivell dels salaris són vasos comunicants des del moment en què l’increment dels arrendaments provoca una baixada dels recursos que les famílies poden destinar a altres aspectes. El lloguer és la despesa fixa, normalment, més forta per a bona part de la població. L’espiral d’encariment des de finals de la crisi ha derivat en una pèrdua de poder adquisitiu que a la legislatura passada ja es va notar amb especial intensitat. A hores d’ara, l’única mesura que s’ha pogut establir per tallar el cercle viciós és congelar l’increment del lloguer. Efectiva, però perillosa. S’haurà de mantenir perquè fins que no hi hagi una mesura alternativa es corre el risc d’un nou cop a les economies familiars. A mesura que es van finalitzant els contractes, s’ha entrat en una espiral (no tots els propietaris ho fan) en què s’aprofita la manca d’habitatges d’arrendament per apujar-ne de forma substancial el cost. Un dels suports per ajudar a contrarestar el pes del lloguer en les economies familiars és incrementar el salari mínim. S’ha de tenir en compte que quan es pren aquesta decisió es produeix un efecte en cadena, no directament proporcional, però que porta a l’alça els sous que estan per sobre. Existeix un cert consens, excepte terceravia la resta de partits ho ha manifestat, en què cal avançar en aquesta direcció. La pèrdua de poder adquisitiu de part de la població és una realitat i la competitivitat a l’hora d’oferir feina i habitatge als nous immigrants està força reduïda. El problema del lloguer no sembla que tingui solució a curt termini i per tant és peremptori que el salari mínim arribi de forma molt ràpida als 1.200 euros. Pensar que a Andorra avui en dia, amb l’actual preu del lloguer, es pot intentar viure de forma digna amb uns ingressos menors a aquesta xifra és desconèixer la realitat del carrer. Fins i tot els 1.200 estarien molt al límit de ser l’ingrés necessari. La voluntat de les forces polítiques no pot quedar-se en un brindis al sol. Amb l’inici de la legislatura s’han d’implementar ràpidament les mesures correctores del salari i posar les bases per a solucions de futur respecte a l’habitatge. No s’ha arribat a una situació dramàtica, però sense accions de compensació la barreja entre el nivell dels salaris i els preus del lloguer pot acabar esdevenint un problema social important a mitjà termini.