Martí torna al primer pla

Toni Martí acaba de tornar al primer pla de la vida política un cop s’ha establert que dependrà només d’ell si és el cap de llista dels demòcrates a les properes comunals a Escaldes. Cal suposar que l’excap de Govern encara no haurà pres cap decisió i que en els dies que fa des del seu retorn deu haver estat copsant quina és la sensació als carrers escaldencs al voltant d’una hipotètica candidatura. És una jugada arriscada perquè Martí és fins ara l’exemple més clar de polític andorrà invictus. Des del 1993 fins al 2015 va encadenar victòries una rere l’altra, guanyant la territorial d’Escaldes, el comú o el cap de llista nacional. Haurà d’avaluar el risc que corre amb la candidatura perquè una derrota seria fer-lo baixar del pedestal de triomfador electoral per excel·lència. L’exemple d’un cap de Govern que un cop esgotat el mandat intenta continuar (Marc Forné) no va poder sortir pitjor. És cert que era com a conseller, però va quedar clar que els votants d’Andorra la Vella no van voler que per la porta del darrere tornés a estar al rovell polític perquè l’esperit de la llei és clar. El comú és diferent perquè es tracta d’una administració local, però Martí sap que si ho intenta haurà d’explicar molt bé als escaldencs i a les escaldenques el retorn a l’arena política. És cert que a hores d’ara els demòcrates no tenen cap candidat i que encara estan en estat de xoc per perdre Escaldes en els últims comicis. La derrota ha acabat amb una llista interminable de retrets encreuats entre les diferents faccions, que s’acusen de no haver-ho fet prou bé. El factor Martí pot ser determinant respecte a la possibilitat del pacte entre demòcrates i liberals perquè l’excap de Govern ha deixat molt clar que prefereix una llista en solitari. Aquest plantejament, però, era anterior al fet que li hagin obert les portes de la candidatura de bat a bat, fins al punt que els demòcrates han deixat al seu criteri si vol encapçalar la llista. Tots els implicats han acabat assegurant que seran els comitès parroquials els que prendran la determinació definitiva. Però és evident que hi haurà una línia majoritària d’on serà difícil sortir, especialment perquè deixar els liberals en solitari a Escaldes o a Encamp és condemnar-los a una travessia electoral pel desert difícil de pair.