La FAF no és empresa

Des que va esclatar l’operació Cautxú la línia de defensa al voltant dels imputats i processats de la Federació de Futbol sembla girar al voltant que l’entitat és un ens de dret privat. Els responsables de la federació semblen no haver entès que la FAF no és un negoci privat amb uns accionistes que fan i desfan sense que ningú els hagi de demanar explicacions. No és una empresa privada perquè la federació no té propietaris i si en té són tots i cadascun dels ciutadans d’aquest país. La selecció és un patrimoni d’Andorra però sembla com si una sèrie de persones s’haguessin unit per crear una federació privada i a partir d’aquí poder actuar sense donar explicacions. Estar a la junta de la federació, com de molts organismes, és un honor i no un negoci. Els membres de la junta no poden tenir sou, només els executius i els empleats, i tampoc poden facturar a l’entitat. Posats en aquest extrem, quan la federació volgués construir un camp de futbol podria encarregar l’obra a la constructora del president, la gespa a la d’un vocal, l’administració a la gestoria del vicepresident i els dinars al restaurant d’un altre vocal. Així, totes i cadascuna de les despeses es podrien fer gairebé de forma exclusiva a favor dels membres de l’executiva. És evident que es vulneren els principis de concurrència perquè des del moment que s’accepta un càr­rec s’està acceptant que no s’hi pot fer negoci. Si el president de la CASS, advocat, atorgués els nombrosos casos judicials que té la parapública al seu bufet l’escàndol seria majúscul. Perquè l’endogàmia a l’hora de facturar és una font de sospita respecte al fet que no hi hagi els mecanismes de control. És una regla bàsica del comportament ètic que es basa que el contractant no pot ser el contractat. Arribats a aquest punt no calia crear societats amb tercers que rebessin suposadament comissions per les adjudicacions. Les societats ja podien haver estat directament dels responsables de l’entitat. La Justícia haurà de determinar si hi va haver comportaments delictius per part de la gent que controlava la federació. El que el sumari ha deixat clar és que el funcionament de la federació era similar a un cortijo en què hi havia un laissez faire on sembla que no hi havia incompatibilitats per a res.