Editorial
La traïció de Chato
Difícilment a la història política d’Andorra es podrà trobar un exemple d’una traïció amb llums i taquígrafs com la del ja exsecretari d’Estat Salustià Chato a Jordi Gallardo, deixant-lo totalment retratat
El 28 d’agost Jordi Gallardo va haver de donar la cara per Salustià Chato en una compareixença que s’hauria pogut evitar i que va ser decisiva perquè el PS l’acusés d’amiguisme. Es va equivocar perquè sense saber encara gaire com anava la història va sortir a dir que com que Chato tenia la seva total confiança el mantenia. En aquest descontrol comunicatiu que sembla que es traspassa per herència genètica entre els governs demòcrates, Eric Jover va entrar a donar un capote a Gallardo quan tampoc tocava, ja que no se sabia ben bé quin era l’abast real del cas. Encara que Gallardo es va equivocar cal reconèixer un esperit de lleialtat envers els seus que es va demostrar jugant-se-la des del primer moment per Chato, amb qui fa molts anys que fan política junts a Liberals. El mateix nivell de traïció que ha demostrat Chato deixant que el ministre fes afirmacions que eren falses davant de l’opinió pública. Chato va permetre que Gallardo digués que no hi havia hagut més participacions del secretari d’Estat amb la federació (cobrant) des que havia estat nomenat. Dos dies després del nomenament ja va participar com a observador arbitral en l’Andorra-França, però el més fort és que el 13 d’agost ho va fer en el partit que van jugar el Dundalk FC i l'SK Slovan Bratislava a Dublín. La compareixença de Gallardo quan afirma que ja havia deixat de treballar per a la federació és del 28 d’agost. Chato havia venut Gallardo, però encara faltava la més grossa. El 6 de setembre va fer d’observador arbitral de la UEFA en el partit disputat entre Irlanda del Nord i Malta a Ballymena. Just enmig de la tempesta contra ell i contra el Govern per no cessar-lo. No ha demostrat ser gaire intel·ligent perquè és una activitat pública que surt als registres de la UEFA i del partit. L’altra opció és que tingués voluntat d’enfonsar Gallardo per algun motiu ocult i li preparés la jugada per deixar-lo en fora de joc. Xavier Espot va acabar sortint a explicar els motius pels quals se’l mantenia en el càrrec en una decisió que podia acumular arguments a favor i en contra. Al final al Govern, en part, li ha fet un favor perquè Chato hauria estat una arma que l’oposició hauria fet arribar fins a les eleccions comunals. Però el que ha fet Chato és força inexplicable.