Les dades i l'habitatge

En breu es pot tornar a reproduir la situació viscuda l’any passat, amb el desplaçament de centenars de temporers a la recerca d’una feina i d’un lloc on viure amb un mercat de l’habitatge que està exactament igual que un any enrere. L’oferta és escassa i cara i encara no s’han posat en funcionament fórmules que permetin ampliar-la, que és la manera efectiva de relaxar la pressió dels preus. Malauradament, ni les dades són realistes. La xifra aportada per FEDA aclareix quins pisos no tenen ocupants, però no quants ho estan per la voluntat dels propietaris de mantenir-los així o perquè estan a l’espera d’un comprador. Els comuns haurien de lliurar també les seves pròpies dades, però encara no se sap si totes les corporacions han fet els deures i si es pot començar a treballar sobre aquestes xifres. La realitat és que ara per ara l'única mesura efectiva és la de la congelació dels lloguers, que es prorrogarà perquè tampoc no s’han posat en marxa d’altres propostes que tinguin una incidència directa sobre la problemàtica. Malgrat que els pisos buits no siguin quatre mil realment, tot apunta que el nombre pot ser prou notable perquè es plantegin mesures per conduir una part al mercat de lloguer. Accions en forma d’incentius que inclús puguin convèncer els que pensen a vendre la seva propietat per dedicar-la al lloguer, si més no, temporalment. Tirar endavant mesures perquè el parc immobiliari que es construeixi tingui preus més accessibles o que, inclús, es plantegin iniciatives d’habitatge social són actuacions que, en tot cas, tindran una incidència a mitjà o llarg termini, mentre que ara el que es necessiten són solucions amb certa immediatesa. Però fora bo que, amb la nova congelació dels preus dels lloguers, l’any 2020, el Govern plantegi ja un full de ruta amb accions concretes. Actuacions que serveixin per evitar futures crisis com la que s’està vivint per la falta de pisos. La Taula de l’habitatge, a més, hauria de demostrar ja en la propera reunió que és més que una trobada entre tots els actors implicats perquè aporti cadascú les seves propostes. S’haurien de prendre decisions concretes i el màxim de consensuades possible, amb el compromís de tothom d’implicar-se en la solució del problema. Si no, de poc servirà haver constituït una nova comissió de treball.