Demòcrates al divan

La incertesa sobre les eleccions comunals és molt alta, perquè a hores d’ara és impossible preveure com es desenvoluparà l’escenari de pactes. Contràriament al que acostuma a passar, els demòcrates, que venen de vèncer en gairebé tots els comuns, es troben en una situació d’incertesa que farà moure totes les fitxes al voltant. A hores d’ara es preveuen múltiples possibilitats, que van des d’anar en solitari fins a crear llistes blanques obertes sense sigles en què gairebé tot­hom serà benvingut. I com a opció intermèdia hi ha la possibilitat d’un pacte només amb els liberals. El més complicat és que ni tan sols es pot garantir que la fórmula elegida sigui la mateixa per a cada llista demòcrata. La política d’aliances està molt condicionada a quines són les expectatives de vot dels socialdemòcrates. A Canillo, per exemple, a DA no li fa falta ningú (en principi) per guanyar amb la comoditat que acostuma elecció rere elecció. A Andorra la Vella, en canvi, l’ombra del PS és allargada i Conxita Marsol treballa per aixoplugar el màxim nombre de sensibilitats per tenir més massa crítica. Hi ha dues parròquies, però, que són especialment conflictives en l’àmbit intern: Escaldes i Encamp. Al cap i a la fi en política, com a la resta d’àmbits de la vida, les relacions humanes sovint passen per davant del pragmatisme. I les relacions entre demòcrates, o part dels demòcrates, i liberals són molt difícils perquè en un passat no gaire llunyà s’han tirat els plats pel cap amb major virulència del que acostuma a ser normal entre rivals polítics. Els demòcrates hauran de passar pel divan i treure tots els conflictes interns perquè s’estan arriscant que l’elector no entengui absolutament res. El model amb el qual hi han de concórrer pot tenir modificacions obligades, com a la Massana i Sant Julià de Lòria, però serà molt complicat d’explicar que a Escaldes es vagi en solitari, a Andorra la Vella en una llista de Sumem per la capital, a Encamp amb DA+SDP+terceravia i a Ordino en una llista DA-L’A. Els exemples són simples abstraccions sense que tinguin res a veure amb la realitat. Perquè tot això es complica més quan en parròquies com a Escaldes i Encamp a hores d’ara no hi ha candidat ni previsió per trobar-lo aviat. La feina de psicòleg haurà de ser no tan sols àrdua, sinó ràpida.