Editorial
Pisos socials i la CASS
El Partit Socialdemòcrata ha presentat una proposta per construir pisos socials amb la utilització del deu per cent dels fons de reserves de pensions de la CASS. La parapública s’hi oposa pel risc inherent a l’operació
Els records respecte a com va funcionar la utilització en el passat dels fons de pensions de la Seguretat Social no són gaire bons. Sota la direcció d’Antoni Ubach es van fer inversions d’alt risc que van suposar una pèrdua d’entre quatre mil i vuit mil milions de pessetes. Va ser l’escàndol més gran de la primera meitat dels anys noranta i va comportar un canvi global en la gestió de la Seguretat Social. Eren altres temps en una Andorra on una persona com Ubach podia fer i desfer gairebé sense cap control. Va passar el que acostuma a succeir quan s’entra en certes dinàmiques. Les males inversions anaven requerint més diners per intentar tapar i recuperar. Va ser un episodi negre en què més enllà de la nefasta política d’adquisició dels actius van tenir presència personatges que directament van espoliar la parapública com a Bodegas Luis Mejía. Les accions judicials a Espanya contra Collins S. A. per l’apropiació descarada del patrimoni finalment no va anar enlloc. Amb aquests antecedents qualsevol proposta per reprendre el camí de fer inversions amb el fons de pensions desperta importants recels. És cert que la conjuntura actual amb uns tipus d’interès al zero per cent no és ideal a l’hora de fer créixer els fons. La parapública té fixats uns criteris molt estrictes per limitar al màxim el risc que provoquen dificultat a l’hora d’obtenir rendiments. Però cal tenir en compte que si s’opta per un canvi de línia s’entraria en una fase de risc. El PS considera que el risc seria molt baix per la presència de l’Estat en tot el procés, ja que seria el Govern que no només hauria de gestionar tot el projecte, sinó que hauria de complementar econòmicament en cas que les famílies no poguessin fer front a tot el lloguer. És evident que no hi ha solucions màgiques per al problema de l’habitatge. És evident també que l’únic fons públic amb molts milions d’euros disponibles és el de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Però també és evident que en una operació com aquesta hi ha riscos i el perill que es corre afectaria el sistema de pensions. Potser que abans de mirar com utilitzar el capital del fons es posés fil a l’agulla en un tema més important: el sistema està, segons els estudis, a cinc anys de la fallida sense cap solució a la vista.