Població envellida

Andorra, un Estat amb unes característiques pròpies que en molts casos el fa diferent als països del seu entorn, ja no és aliè a un fenomen que fa molts anys que s’està produint a la gran majoria de països de la Unió Europea: l’envelliment de la població. El fet que des de la segona meitat del segle XX el Principat es convertís en un país importador de mà d’obra jove i que una part dels immigrants que venien a viure acabés marxant al seu país d’origen quan arribava el moment de la jubilació facilitava aquell relleu generacional que mantenia Andorra com un dels pocs països europeus amb una població relativament jove. Els indicadors actualitzats recentment de l’Observatori Social d’Andorra que elabora l’Institut d’Estudis Andorrans a través del Centre de Recerca Sociològica (CRES) indiquen que el Principat també va camí de convertir-se en un país envellit com passa a la resta d’Europa. Des de l’any 2005 la diferència entre la població menor de 15 anys i la major de 65, que era positiva per al primer grup d’edat, s’ha anat reduint i al 2017 per primer cop hi va haver més padrins que infants. L’any passat aquesta tendència va continuar creixent i no sembla que s’hagi d’aturar. Són diverses les raons que poden explicar aquest fenomen però dues semblen les més clares: la baixa natalitat que hi ha al Principat i el fet que les persones grans, amb els avenços de la medicina, cada cop viuen més anys. Aquest fet comporta un problema doble per a l’Estat. Per una banda es necessiten més diners per fer front a les despeses sanitàries d’aquesta part de la població que creix a mesura que augmenta la seva edat. Per una altra, la CASS ha de fer front al pagament de més pensions a ciutadans que cada cop viuen més anys. Una de les solucions a aquest problema passa per incrementar la població treballadora que pugui cotitzar per pagar les pensions de les persones grans. És aquí on l’Estat i els empresaris han de facilitar els ciutadans que volen tenir fills que ho facin. Ja sigui implementant polítiques que fomentin la natalitat per part de l’executiu o incorporant mesures que permetin conciliar la vida laboral i familiar. Polítiques que també, en el cas de la despesa sanitària i les pensions, hauran de passar per prendre mesures traumàtiques com incrementar les cotitzacions o l’edat de jubilació.