Múltiples plataformes

De Sant Julià a Ordino, passant per Andorra la Vella o Encamp. El panorama previ de les eleccions comunals està vivint un moviment de creació de plataformes d’independents que puguin aglutinar diverses forces polítiques sense sigles per optar a guanyar. La Llei electoral és molt dura amb els partits minoritaris, especialment en els comicis locals. El fet que el partit guanyador tingui, ni que sigui vencent d’un vot, la majoria absoluta ofereix un escenari ideal per a la concentració. Els demòcrates venen d’arrasar a les dar­reres comunals i en els dos únics llocs on no van vèncer anant en solitari, van ser plataformes les que van guanyar. A Sant Julià, Laurèdia en Comú, de la qual DA formava part, i a la Massana, Ciutadans Compromesos. El panorama electoral està força disgregat, amb fins a cinc forces polítiques d’àmbit nacional: demòcrates, socialdemòcrates, liberals, terceravia i SDP. A banda, existeixen forces pròpiament locals com Ciutadans Compromesos, Unió Laurediana i, tot i que no se sap si es reeditarà, Laurèdia en Comú. Dels partits nacionals, excepte sorpresa majúscula, només dos tenen capacitat de vèncer en solitari: demòcrates i socialdemòcrates. Però fins i tot aquestes dues forces requeriran de pactes o coalicions en algunes parròquies. És per aquest motiu que des de gairebé tots els flancs polítics s’està intentant generar sinergies de llistes que agrupin més d’una sensibilitat política. A Andorra la Vella és Conxita Marsol qui ja ha proclamat que vol una candidatura àmplia. A Ordino hi ha actualment dos projectes diferents de plataforma. A Encamp acaba de néixer i a Sant Julià sembla clar que n’hi haurà una com a mínim. Les converses no són senzilles perquè hi ha una aritmètica molt diferent segons el territori i uns pactes en l’àmbit nacional, com el dels demòcrates amb els liberals, que condicionen les negociacions. Tot apunta que es viuran unes comunals en què els partits acabaran donant una llibertat gairebé total als comitès par­roquials perquè busquin les fórmules idònies a cada parròquia. El resultat final pot acabar sent un garbuix general en què en unes parròquies unes forces siguin aliades i en d’altres rivals, però en l’àmbit comunal hi ha cert marge per a escenaris contradictoris.