Editorial
Fantasmes del passat
Quan semblava que l’espoli del fons de pensions de la CASS a l’època ja era un tema que havia quedat per als annals i del qual ja no se’n parlava, arriba un dels principals espoliadors per demanar a més 15 milions a la parapública.
La reclamació per part de José Manuel Rodríguez de 15 milions d'acord amb un deute de fa 25 anys de la CASS gairebé es podria prendre com a innocentada si no fos perquè la justícia espanyola ja va fer fa uns anys el que semblava impossible: no condemnar l’empresari per haver espoliat la parapública quan l’allau de proves era tan gran que ell mateix va intentar que la CASS retirés la demanda a canvi de 300.000 euros el 2004. Com que la justícia sembla a vegades una loteria, l’afer no es pot prendre amb ironia, tot i que hi hauria motius sobrats. Si Rodríguez hagués estat jutjat a Andorra amb Antoni ubach el 1997, hauria entrat a la presó perquè el desfalc constant era virtualment innegable per molt que Rodríguez sempre ha dit que només actuava de fiduciari rebent ordres d’Antoni Ubach i de Félix Zapatero, el director d’inversions de l’època. Demanar-se un crèdit personal a nom d’una empresa de la CASS (Bodegas Luis Megía) a la qual li havien delegat la gestió, demanar múltiples préstecs que l’empresa de la CASS avalava i per tant havia de ser qui finalment pagués, buidar d’actius Bodegas Luis Megía simplement passant els béns directament a una societat seva o simplement fer-se una transferència directa de fons. És difícil que un estafador d’aquest historial i que va provocar, per culpa de les inversions sense cap sentit d’Antoni Ubach, una pèrdua de desenes de milions d’euros al fons de pensions, tingui el valor de presentar una demanda de 15 milions d’euros. Perquè, a més, la reclamació és d’un suposat deute de fa 25 anys que seria estrany que no hagués prescrit. La demanda està removent el cercle d’actuals i antics gestors de la CASS perquè Rodríguez acaba d’obrir la porta als fantasmes del passat d'un tema del qual mai va quedar l’aigua clara i hi ha moltíssimes incògnites. L’era negra d’Antoni Ubach i les pèrdues de 8.000 milions de pessetes (5 milions d’euros) que va causar als fons de vellesa tornaran al primer pla amb el perill paral·lel dels antecedents dels tribunals espanyols en aquest cas. Haurà de declarar molta gent i segur que Rodríguez voldrà estirar la manta, si és que n’hi ha, i poden començar a aixecar-se les tapes de les clavegueres que el 1997 van quedar mal tancades.