Lloguers justos

L’USdA manifesta a la carta tramesa al Govern respecte al problema de l’habitatge que “els preus no deixen d'augmentar, amb el consegüent perjudici per a les famílies, que veuen com l’habitatge es converteix en el seu taló d’Aquil·les econòmic, així com per a les empreses del país, que no aconsegueixen fidelitzar la seva mà d’obra obtenint una rotació de personal no assumible, veient impossible compatibilitzar els salaris amb el preu desorbitat purament especulatiu i l’alt cost de la vida a Andorra”. És cert que l’habitatge s’ha convertit en el primer problema nacional, amb un impacte que traspassa fins i tot el nivell social per afectar l’economia. El retrocés del nivell de vida de moltes famílies és evident a causa de l’increment del pressupost mensual que han de destinar a pagar els arrendaments. També és cert que el mercat de treball està patint per aconseguir mà d’obra, especialment la qualificada, perquè el nivell dels sous, que suposadament és més alt que el d’Espanya, d’on històricament venen la majoria d’immigrants, queda minvat pel cost dels habitatges. En moltes ocasions no compensa. Hauria de quedar clar que el que la societat andorrana reclama són preus de lloguer adaptats al nivell d’ingressos. I aquí tenen cabuda els pisos socials, però aquests haurien de ser per a les persones amb mancances específiques de rendes molt baixes que necessiten ajudes. Però el fonamental no és convertir l’habitatge en un problema d’afers socials, sinó aconseguir que les classes treballadores disposin de pisos a preu just. Aquest és el principal maldecap i no se soluciona fent pisos socials, sinó amb polítiques que posin al mercat una quantitat suficient de pisos de lloguer perquè els preus tornin a una situació raonable. Fa la sensació que el debat sobre els arrendaments està derivant cap a la necessitat que l’Estat acabi posant diners per ajudar a pagar el lloguer. No seria aquest el cas, perquè no s’està reclamant almoina ni ajudes socials, en general, sinó preus correctes en la línia del nivell de sous que hi ha al país. I aquest hauria de ser el focus en què es concentrin els esforços i les iniciatives. Perquè ajudes socials ja n’hi ha i els casos extrems ja s’estan arreglant, el problema és de tipus general i sense indicis de solució.