Editorial
Esquiadors britànics
Els canvis en l’operatiu de Neilson, que deixa l’aeroport de Lleida pel de Tolosa per la fallida de Thomas Cook tot i que continuarà portant esquiadors britànics, pot ser una oportunitat per al d’Andorra-la Seu un cop estigui a ple funcionament
La crisi d’abast mundial de l’operador turístic Thomas Cook pot deixar tocat de mort, si més no pel que fa als vols comercials, l’aeroport de Lleida-Alguaire. Una infraestructura que s’havia convertit els darrers anys en la de referència a Andorra quant a l’arribada d’esquiadors provinents del Regne Unit. El més modest operador turístic Neilson ha estat aquests exercicis l’encarregat de portar al país els turistes britànics, amb una quantitat aproximada d’11.000 cada campanya d’hivern. Neilson fa anys que es va desmarcar de Thomas Cook, però encara noliejava els avions de l’operadora turística per dur els esquiadors a Lleida –o a Reus quan la boira feia impossible l’aterratge– i de la ciutat catalana al Principat. Els britànics van anunciar ahir que a conseqüència de la fallida de Thomas Cook enguany abandonen l’aeroport de Lleida-Alguaire per passar a fer les operacions d’aquest hivern al de Tolosa. Neilson tenia previst portar durant la campanya d’esquí que començarà a mitjan novembre si el temps ho permet uns 10.000 esquiadors. Ahir també va anunciar que aquesta xifra de turistes probablement serà inferior a l’estimada. Tot i això, els responsables de l’operador turístic van assegurar que mantenen el compromís amb Andorra, on continuaran portant milers d’esquiadors. Tot i que la xifra de 10.000 britànics a les pistes és petita amb relació al nombre d’esquiadors que venen a Andorra durant la temporada d’hivern, aquests tipus de visitants són dels més desitjats, ja que passen tota una setmana al Principat amb la corresponent despesa. És molt important aconseguir mantenir i fins i tot incrementar els turistes que Neilson està portant al Principat en els darrers exercicis. Per aconseguir-ho ha de ser fonamental posar en valor l’aeroport d’Andorra-la Seu, tot i que els avions que poden operar en aquesta infraestructura tenen una capacitat inferior als que feia servir habitualment Neilson. Cal jugar la carta de la proximitat, ja que si un dels problemes crònics de l’aeroport de Lleida era el desviament d’avions a conseqüència de la boira, difícilment es podrà trobar una alternativa viable si l’accés al Principat pel Pas de la Casa es troba tancat pel perill d’allaus. Els problemes de Neilson a conseqüència de la fallida de Thomas Cook poden ser una oportunitat per a l’aeroport d’Andorra-la Seu.