La reforma bancària

L’intercanvi d’informació fiscal va comportar un abans i un després en el sistema financer andorrà. Estava assumit i era evident que s’havia de seguir el camí cap a la transparència i la col·laboració internacional en matèria fiscal, però estava clar que el sector acabaria patint un cop molt dur en el model de negoci. Són temps convulsos per a les entitats, no només les andorranes, on alguns dels conceptes que semblaven immutables en el sector financer han acabat soterrats. Temps en què per col·locar el diner amb seguretat triple A s’ha de pagar en comptes de rebre interès. Les noves tecnologies estan entrant no només per transformar les entitats sinó per portar nous competidors que amb estructures de costos molt lleugeres poden ser més competitius. La transformació constant requereix que les regulacions nacionals tinguin una certa capacitat d’adaptabilitat de forma raonablement ràpida. La banca va entregar un document a Govern en què resumia les necessitats immediates per a poder reinventar-se. És públic i notori que les entitats han estat vivint un procés de readaptació amb disminució de costos de personal, però sobretot amb renovació de perfils. El bancari d’ofici sovint es pot trobar ara fora de joc perquè les exigències en formació i know how passen a ser molt grans i no només per als directius. La detecció de nous nínxols de negoci per part del sector financer va xocar frontalment amb una jungla normativa, especialment amb la legislació per a la inversió estrangera. Durant dècades s’ha anat fent regulació del sector financer, però gairebé mai en el camp d’agilitar les vies de negoci. No era necessari perquè es basava en el mercat interior i l’atracció de capital forà. Ara són nous temps i per captar, per exemple, fons d’inversió o llistat de valors cal que la legislació entorn el sistema financer, com ja passa en la majoria de les places, no sigui un obstacle. La banca ha fet un moviment intel·ligent en demanar un comissionat perquè el dia a dia s’acostuma a menjar el temps dels responsables de les entitats. El curtterminisme és lògic per a compte de resultats, però insuficient per a una reforma. Álvaro García haurà d’agafar el repte d’anar movent les peces perquè els canvis siguin una realitat ràpida i efectiva.