Eventuals a l'educació

La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va anunciar ahir en una compareixença davant la comissió legislativa d’Educació al Consell General que al llarg de la legislatura es consolidaran setanta places dins del sistema educatiu que ara estan ocupades per eventuals. L’objectiu és reduir el nombre d’eventuals entre un 15% i un 20%, ja que actualment són uns 200 els professionals de l’educació adscrits al ministeri que no tenen consolidada la seva plaça. L’any 2015, després que el ministeri reconegués en diverses ocasions que l’elevat nombre d’eventuals representava un problema que s’havia de solucionar, el Govern va anunciar la convocatòria d’edictes per anar eliminant aquesta provisionalitat. Vilarrubla va explicar ahir que la legislatura passada es van consolidar una seixantena de places. Si es compleixen les previsions de l’executiu, en dues legislatures prop de 130 professionals de l’educació hauran deixat de ser eventuals per esdevenir fixos. Fa quatre anys representaven gairebé un 20% de la plantilla, una xifra excessiva que necessàriament s’havia d’anar reduint. Tot i que sempre hi haurà d’haver professionals que no s’integren a les plantilles fixes per cobrir baixes o per l’evolució de l’alumnat, el que no tenia raó de ser era que el global fos tan elevat el 2015 i que encara ho sigui el 2019. La realitat és que ocupen llocs de feina plenament consolidats, és a dir, que són imprescindibles perquè els centre atenguin les necessitats dels escolars i aquesta és la consideració laboral que han de tenir. La mateixa que els companys que desenvolupen les mateixes tasques. Quan el 2015 es va fer el primer edicte per consolidar vint places, aquells educadors van poder esdevenir treballadors públics fixos amb els avantatges que això suposa com, per exemple, deixar de patir pel neguit de la inestabilitat de la feina. Aquest primer edicte va permetre començar a posar fi a una anomalia que havia anat creixent durant els anys anterior per les limitacions pressupostàries per oferir places a l’administració. Sense aquesta limitació, l’aposta ha de ser en el camp de l’educació la de la consolidació dels treballadors eventuals i no pas la de la creació de nous llocs de treball que facin incrementar encara més la plantilla de funcionaris.