Fronterers francesos
El pla per aconseguir un nombre substancial de fronterers francesos per al Pas de la Casa continua avançant. El 17 d’octubre hi haurà una reunió a Acs-les-Termes on s’haurien de posar les bases per a engegar el projecte.
La immigració fronterera ha arribat tradicionalment des de la frontera espanyola per diferents factors, però especialment perquè la relació amb l’Alt Urgell ha estat molt més intensa que amb l’Arieja, per les dificultats d’accés per la carretera francoandorrana i perquè existia una diferència important de nivell de salaris entre els dos països veïns. Cal tenir en compte que a hores d’ara el salari mínim a Andorra se situa, a grans trets, en uns 300 euros per damunt del d’Espanya i uns 300 per sota del de França. La falta de fronterers del nord sempre ha estat un problema per al Pas de la Casa ja que hauria estat una solució ideal per al problema crònic amb la manca de ma d’obra. És evident que és més pràctic, i ràpid, que pugi gent a treballar al poble encampadà des de l’Hospitalet que no pas des d’Andorra la Vella. Els executius demòcrates de Toni Martí van intentar en diferents oportunitats crear les condicions favorables perquè el Pas pugui disposar de més treballadors. La tàctica sempre ha passat per posar facilitats per al transport, entenent que el cost i el temps per arribar fins al Pas eren el principal impediment perquè els negocis aconseguissin cobrir els llocs de treball buits. Cap dels plans va tenir gaire èxit i els empresaris mantenen que calen de forma crònica uns mil treballadors. Davant d’aquesta constatació és evident que calia buscar fórmules alternatives per solucionar el problema. La sortida natural era mirar cap al nord ja que el sud no respon. La zona francesa fronterera disposa de mà d’obra i, a més, compta amb un requisit gairebé indispensable per treballar al Pas com és l’idioma. Els fronterers també comportarien que l’augment de treballadors no comporti un empitjorament de la situació de l’habitatge. Perquè la dificultat de trobar un pis i el preu, especialment en temporada d’hivern, també han estat elements que no han ajudat els empleats per decidir-se a anar a treballar al poble encampadà. Les xifres del Pas han deixat clar que a Andorra no existeix un problema d’atur ja que la forquilla en la qual es mou seria de tipus tècnic. Hi ha molts més llocs de treball a cobrir que gent apuntada al servei d’immigració, però no s’ha aconseguit mai que una part vagin a treballar al Pas.