Funcionaris i doble feina

El ministeri de Funció Pública va enviar la setmana passada una nota informativa per recordar en quines situacions la llei permet als funcionaris tenir una segona ocupació. I també que hi ha excepcions que queden “a discreció” del mateix Govern, seguint un criteri d’“interès general” per donar suport a aquells treballadors públics que, per exemple, cooperin amb el teixit esportiu i associatiu del país. El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) ha reaccionat a la nota palesant el desacord a com va acabar plasmant la nova llei el règim d’incompatibilitats dels funcionaris. I reclamant que el text sigui menys restrictiu i que sigui el comitè tècnic d’organització i gestió el que determini en quines feines hi pot haver incompatibilitats i, per tant, queden prohibides per al treballador públic. La reforma de la Llei de Funció Pública va recollir part dels anhels dels treballadors, en el sentit de permetre una feina extra a treballadors interins o amb un salari més baix (amb un sou inferior al 120% del sou mínim). Una excepció comprensible per no penalitzar aquells empleats de l’administració amb condicions econòmiques més modestes. Però fer extensiva l’autorització a les ocupacions extres no sembla una mesura ni necessària ni adient. La condició de funcionaris els imposa unes incompatibilitats (que van acceptar quan van ocupar el lloc de treball) però també un seguit d’avantatges respecte als empleats del sector privat. Acceptar que poguessin tenir una segona feina remunerada seria fer créixer encara més les diferències respecte als treballadors de la privada aprofitant, a més, que tenen condicions laborals que els ho faciliten, com ara horaris més flexibles. No obstant això, si hi ha una cosa que ha deixat clara el cas Chato és que és necessari que la llei sigui molt més clara. També que, en el cas concret del món esportiu, hi ha un grapat de treballadors públics que hi tenen relació i que hi col·laboren i que no s’hi pot posar fre perquè aquest és un ter­ritori de 80.000 habitants, amb les limitacions que això comporta. El que s’haurà d’exigir sempre al treballador públic és que compleixi la normativa vigent. I per això és necessària una legislació més clara, que esvaeixi dubtes i eviti que es pugui acusar el Govern que decideix sobre la base de criteris poc transparents.