Massa 'físios' i dentistes

El nou decret estableix que tots els professionals en exercici actualment seran acreditats de manera automàtica. D’aquí a quatre anys, però, s’hauran de sotmetre a una reacreditació, en la qual s’avaluaran aspectes com la formació continuada o criteris de qualitat assistencial. És una regulació, així, encaminada a garantir la millor atenció sanitària per part dels professionals que participen en el sistema públic. Una mesura lògica i que només pot tenir una valoració positiva, entenent que l’examen als professionals per part de l’autoritat sanitària ha de ser sempre impecable. Però aquest decret d’acreditació té un segon vessant. Per primer cop es posa un límit a allò que fa tants anys que s’ha constatat sense que s’hagi posat fre: la sobreoferta en determinades especialitats. Ahir el ministre Joan Martínez Benazet va comparèixer en la roda de premsa posterior al consell de ministres per presentar el decret i va admetre que l’excés de professionals és clar tant en fisioteràpia com en odontologia. Una situació que provoca una tendència inflacionista de la despesa sanitària i, per tant, que la gestió dels recursos sigui inadequada. La nova normativa impedirà que pugui arribar un professional, instal·lar-se i signar automàticament un conveni amb la CASS si ja n’hi ha suficients. Amb l’excepció de nacionals i residents. No impedeix que pugui obrir una consulta privada però sí que entri en el finançament públic. La pregunta és per què aquesta mesura no ha arribat abans. Les xifres exposades pel ministre evidencien l’augment inexplicable de professionals convencionats a la parapública. Martínez Benazet va parlar de creixement anàrquic. Però això ha estat succeint mentre des del ministeri no s’hi posava fre. Ara arriba, però aquests professionals ja estan instal·lats i perquè tot es posi a lloc caldrà esperar uns anys. En tot cas, s’ha de celebrar que una de les primeres mesures de caire normatiu del ministeri en aquesta nova legislatura hagi estat aquesta. I esperar que també hi hagi una racionalització de la despesa derivada d’aquestes especialitats. Perquè els actes de fisioteràpia els recepten metges i els facultatius també han de ser conscients que no s’hi val validar sessions sense certs controls. Potser és impossible reduir la despesa sanitària però, en tot cas, ha d’estar sempre justificada.