Editorial
Solidaris contra el càncer
Més de 1.200 persones van acudir ahir a la crida de l’Associació andorrana contra el càncer (Assandca) i van participar en la caminada popular per recollir fons. Enguany s’han recaptat al voltant dels 7.200 euros
Amb la caminada popular, Assandca tanca una setmana d’activitats dirigides a la lluita contra el càncer. Una activitat multitudinària que els organitzadors calculen que hauria aplegat entre 1.300 i 1.400 persones i destinada a recaptar fons a l’hora que es promocionen els hàbits saludables. Perquè fer exercici és un dels mecanismes preventius que funcionen contra la malaltia, com també ho és una alimentació sana. Són innegables els avenços que s’han fet en el tractament dels tumors i, en conseqüència, l’increment de les possibilitats de superar-los. Però el càncer continua sent una malaltia colpidora, que trastoca la vida dels qui la pateixen i també dels qui es té al voltant, amb tractaments sovint durs i llargs. Són importants, doncs, totes les iniciatives dirigides a acompanyar malalts i famílies i per això és tan rellevant la feina d’entitats com Assandca. A Andorra, amb l’afegit que aquests tractaments tot sovint requereixen desplaçaments a fora, una situació que, des del seu naixement, Assandca ha volgut pal·liar amb ajudes al transport. En iniciatives com aquesta es destinaran els 7.200 euros recaptats amb la caminada que ahir va tenyir de rosa carrers de la capital i Escaldes. Les activitats d’aquesta Setmana de sensibilització arriben, a més, quan el projecte de centre de radioteràpia està en estudi per part del Govern. El president d’Assandca, Josep Saravia, va voler deixar novament clar el posicionament de l’entitat: que el centre de radioteràpia és necessari i que pot comptar amb els pacients suficients si es converteix en un servei no només per a Andorra, sinó també per a la població del Pirineu. Saravia va assenyalar que, malgrat que es produiran avenços com ara la concentració de sessions de radioteràpia, que reduiran els desplaçaments necessaris de pacients del país per rebre el tractament, aquests viatges i la incomoditat que comporten seguiran existint. La reclamació és totalment legítima i el Govern es troba en una dicotomia important. Es va comprometre a tirar endavant un projecte, però noves circumstàncies provoquen que es plantegi si és una inversió idònia, quan pot quedar obsoleta en poc temps. La prioritat ha de ser que el pacient rebi l’atenció de major qualitat, al país i fora, com també seguir treballant i ampliant programes de prevenció i cribratge.