Editorial
Liechtenstein, un somni
El cap de Govern s’ha posat com a model Liechtenstein. Està bé que les aspiracions siguin altes i es busqui el millor per a la població, però davant les xifres sembla difícil de moment aconseguir l’èxit d’aquest país més petit que Andorra
Xavier Espot considera que Liechtenstein és el model a seguir per Andorra. Recorda que amb la meitat de població disposa d'un PIB que duplica el del Principat. El petit país centreeuropeu va fer la reconversió de l’economia als anys noranta. I ho van fer de la mà del mercat comú europeu, a través d’un acord d’associació. Precisament, com el que està negociant Andorra ara mateix.
En clau financera, el model de secret bancari que va convertir Liechtenstein en un paradís fiscal de referència va quedar abolit el 2013, quan el Principat va decidir tirar la tovallola i començar a col·laborar amb l'OCDE en els programes d'intercanvi automàtic d'informació. Malgrat el temor inicial, els actius sota gestió s'han mantingut estables.
Aquest sector dona feina a 3.000 dels seus 19.000 treballadors ocupats, un nombre important però en absolut majoritari. Per tant, no cal simplificar l'èxit econòmic de Liechtenstein al seu rol com a centre financer internacional. El sou mitjà supera els 6.000 euros al mes. No té atur, no té inflació –fins i tot passa per períodes deflacionaris–, l'esperança de vida és altíssima, no tenen corrupció, la taxa d'homicidis és nul·la, ocupa el lloc 18 del rànquing de desenvolupament humà (IDH) –que elabora les Nacions Unides per mesurar el progrés d'un país i que mostra el nivell de vida dels seus habitants– i una balança comercial superavitària. Liechtenstein és una de les economies més industrialitzades i amb un alt grau d'innovació i és considerat el país més ric del món.
A tothom li agradaria aquest grau de riquesa, és evident, però queda molt camí a recórrer. Per començar la inversió estrangera, que continua reticent a aterrar a Andorra amb algunes excepcions. I si mirem les darreres dades d’Estadística sobre la situació de la població, amb els percentatges de ciutadans en risc de pobresa i els que ja s’hi troben, el salari mitjà i altres indicadors, Liechtenstein queda molt lluny per a Andorra. L’arquebisbe, Joan-Enric Vives, hi va fer referència ahir, i va apuntar als que intenten amb l’especulació guanyar a costa de lloguers d’escàndol. No cal mirar gaire les estadístiques, només cal preguntar pel carrer, i ens adonarem que la gent només vol una vida digna. Arribar al nivell de Liechtenstein és per ara una quimera.