Situació de pobresa

Fa temps que entitats com Càritas alerten que al Principat també hi ha dificultats econòmiques, amb famílies que viuen situacions de pobresa i persones en risc d’exclusió social. L’activitat de la Creu Roja també reflecteix aquesta realitat, ja que és una de les organitzacions que juntament amb Càritas cobreix les necessitats bàsiques i proveeix de recursos aquells nuclis familiars i persones soles que no en tenen prou. Ara, la publicació del departament d’Estadística de dijous passat relativa a les condicions de vida de la ciutadania del Principat ha posat xifres a les alertes de les organitzacions no governamentals. Quatre de cada cent ciutadans d’Andorra patien pobresa severa a final de 2018, segons les dades d’Estadística. És a dir, unes 3.300 persones. I el 13,3% de la població, uns 10.000 ciutadans, es trobava en risc de pobresa. Que hi hagi una part important de la població que, a tall d’exemple, no es pugui cobrir de manera autosuficient una necessitat tan bàsica com és la d’alimentar-se correctament a ell i els seus, o bé la de disposar d’articles d’higiene o d’abrigar-se i escalfar-se a l’hivern, és quelcom que hauria de suscitar una reflexió. Especialment greus són els casos d’aquelles famílies amb nens petits que pel fet d’estar en etapa de creixement tenen encara unes necessitats molt més candents i urgents de ser satisfetes. Aquest panorama insta a una reflexió col·lectiva i exigeix actuacions efectives perquè cap ciutadà quedi despullat dels drets més bàsics. Un panorama que viu –o malviu– invisibilitzat i que la tasca ineludible d’organitzacions sense ànim de lucre o ara l'estudi d'Estadística ajuda a treure a la llum. Un panorama, també, que evidencia la importància de la feina altruista i essencial que fan aquests col·lectius, alhora que palesa la necessitat de la seva existència. Tot i que la crisi econòmica ha quedat enrere, hi ha sectors que segueixen tenint problemes importants per arribar a final de mes, i hi ha fenòmens que semblen que no tenen aturador, sinó que van a més, com el de l’encariment del lloguer de pisos. Un problema que no farà sinó perjudicar la situació d’aquestes persones (l’hivern passat hi va haver treballadors que van arribar a viure en pisos pastera per la manca i el preu dels immobles) i afegir més gent a la llista de potencials usuaris de Càritas i Creu Roja.