Editorial
La imatge del saig
L’objectiu del saig és executar algunes resolucions judicials i sobretot obligar els deutors a pagar i a ser solidaris amb la comunitat. Però hi ha formes i maneres i és de domini públic que les queixes les acumula un únic saig per la forma d’actuar
Les de la Cambra de Saigs es defineix aquesta figura com la que té la funció de dur a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, per delegació de l’òrgan que ha dictat aquests actes o aquestes resolucions, i sota el control de l’òrgan esmentat. En paraules més planeres, el saig es dedica bàsicament a cobrar els deutors, aquells que no paguen a les administracions o deixen en un calaix la multa relacionada amb el trànsit, especialment la dels radars i l’excés de velocitat. El saig va ser impulsat per l’actual cap de Govern i llavors ministre de Justícia amb la intenció de descongestionar la Batllia i donar sortida a les resolucions judicials. Eren molts els afectats per la morositat, no tan sols empreses i particulars, sinó les administracions, com ara els comuns, que han deixat de percebre una suculenta quantitat de diners d’aquelles persones que estaven acostumades a no pagar perquè, simplement, no passava res i els expedients s’anaven acumulant fins a la prescripció. En definitiva, erens diners de persones insolidàries amb el col·lectiu perquè aquests serveixen per fer millores en els serveis i en equipaments per a la comunitat. Però del no passa res hem anat al passa massa, com reconeix el Raonador del ciutadà, Marc Vila, que de forma molt clara va al·ludir ahir a les queixes que rep sempre el mateix saig perquè, en paraules literals, “va massa a sac”. No pot ser que sigui el mateix professional qui acumuli gairebé totes les queixes i deixi sense sentit la funció del saig, com és fer justícia. Amb actuacions desproporcionades i execucions sense tenir en compte les conseqüències que poden comportar a una família es deixa de fer justícia. Marc Vila demana canvis per impedir que continuïn aquests abusos. No hi ha garanties en les notificacions i l’embargament es fa de manera indiscriminada en tots els comptes amb el mateix titular, per la qual cosa la quantitat que s’embarga acostuma a superar, i de molt, l’import pendent de pagament. No és la primera vegada que hi ha queixes i fa temps que l’administració és conscient d’aquesta situació, i a les seves mans està intervenir per evitar que se segueixi desvirtuant la funció del saig i la seva imatge en l’opinió pública.