Identificació per l'iris

La tecnologia està fent avenços a passos de gegant i un dels àmbits en què es vol aprofitar el seu potencial és en de la seguretat. En paral·lel hi ha un debat encès sobre els límits que cal imposar perquè els individus puguin seguir mantenint el seu dret a la intimitat i a la protecció de les dades personals. Es tracta d’un equilibri complicat i d’una discussió amb multitud d’arestes. Ahir el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va comparèixer davant la comissió legislativa de Justícia i Interior per explicar quin són els objectius de legislatura de les carteres que capitaneja. I va avançar que una de les qüestions que s’estaven plantejant, després d’escoltar el projecte d’una empresa britànica, era implantar un sistema d’identificació a través de l’iris de l’ull. Afectaria nacionals i residents però la intenció és també introduir a la base de dades que es crearia els visitants que puguin travessar les dues fronteres. El ministre va destacar el pas significatiu que pot suposar en matèria de seguretat, per verificar identitats o per enxampar individus perseguits per la justícia. Sobre la qüestió pràctica, com es materialitzaria, va afegir que l’empresa en qüestió està disposada a liderar una prova pilot que verificaria si és viable. Dèiem abans que estem davant un debat de moltes arestes perquè quan es tracta de protegir un bé tan preuat com la seguretat sembla difícil trobar-hi els peròs. No obstant això, si el projecte avança s’ha d’exigir que sigui amb les màximes garanties i el màxim respecte a la privacitat o la llibertat de moviment dels ciutadans del país i dels que el poden visitar. Hi ha, però, una altra qüestió que es planteja després de l’anunci del ministre i que coincideix amb una dada que també es va conèixer ahir: la de la baixíssima quantitat de tràmits que es fan via online. Només el 8% del total de l’any passat van ser a través de l’oficina virtual de l’administració. Quan encara la major part de la relació que un ciutadà té amb l’administració és a través del paper queda clar que Andorra té encara molt per fer si es vol emmirallar en països com Estònia, que són capdavanters en l’e-administració. És indubtable el potencial de la tecnologia, però el país encara està lluny d’aprofitar-lo al màxim. És bo que es plantegi un sistema d’identificació capdavanter, però és vital que s’avanci també en qüestions més mundanes.