Editorial
Informe de l'ONU
Les Nacions Unides han mostrat preocupació per la prohibició a Andorra de l’avortament, un sentiment compartit per una gran part de la població. En canvi, l’organisme fa altres consideracions que s’allunyen de la realitat
L’ONU està “preocupada” per la situació de les dones que volen avortar a Andorra, segons es desprèn de les conclusions d’un informe del comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones. Res de nou del que ja se sap, ja que es tracta d’un debat permanent dins de la societat andorrana i una gran part de la població desitjaria un canvi pel que fa a l’avortament, però el límit és fins on es vol arribar, si es vol o no posar en perill el Coprincipat. L’avortament ha estat motiu de manifestacions, de debat parlamentari i de fortes discussions a les campanyes, i és una patata calenta que el Govern ha d’afrontar, més tard o d’hora, encara que de moment l’executiu manté la intenció de crear l’anomenat servei d’acompanyament per dur a terme a l’exterior –com ja es fa ara– la interrupció de l’embaràs. Dit això per evitar malentesos i suspicàcies, resulten bastant sorprenents algunes de les conclusions-recomanacions o punts de vista que se li suposen a un organisme seriós com l’ONU, que dibuixa una Andorra gairebé amb pisos clandestins per fer avortaments i on les dones no tenen accés als anticonceptius, ni tan sols a la informació dels mètodes que poden utilitzar per mantenir una relació sexual segura i sense perill d’embaràs. L’organisme internacional és clar que no ha contrastat la informació i s’ha deixat portar per dades inexactes que danyen una imatge d’Andorra que no és real. Fins i tot la polèmica sobre la píndola de l’endemà de fa uns anys va quedar solucionada i avui en dia la dona andorrana té al seu abast tots els mètodes que hi ha al mercat, mentre que les joves disposen de diferents canals pels quals reben informació per evitar patir malalties contagioses o tenir un fill no desitjat. El que no es pot admetre és insinuar l’existència de pisos clandestins per fer avortaments de forma no segura i sense la supervisió mèdica. Cada any els responsables sanitaris de França i Espanya informen del nombre de dones andorranes que han avortat en hospitals d’aquests països, aquesta és la realitat, segurament no és la millor i és criticable, però que no agradi que Andorra sigui un dels països que formen part de la llista on no es pot avortar no s’ha de traduir en una persecució, i molts menys assumir com a pròpia una informació i una situació que s’allunya de la veritable realitat.