Editorial
Millores per al saig
Encara que els saigs defensen que les queixes són mínimes davant el volum de tramitacions que fan cada any, qualsevol millora que eviti una actuació desproporcionada és benvinguda per part de les dues bandes
La problemàtica a l’entorn de l’actuació dels saigs sembla que es comença a afrontar després de les declaracions del ministre de Justícia i dels canvis que es volen aplicar per evitar situacions injustes i actuacions que podrien definir-se com abusives i, com va admetre el Raonador del ciutadà, gairebé totes les queixes recauen sobre el mateix professional, per tant l’administració ho té clar per acotar on hi ha el problema. El president de la Cambra de saigs, Xavier Granyó, ha recordat que la figura del saig actua davant una sentència ferma i que la seva funció és ajudar a trobar una fórmula de pagament que sigui còmoda per al deutor. I aquí és on rau precisament el problema, que el deutor no se sent còmode, sinó tot el contrari, se sent impotent perquè tots els seus comptes són embargat pel mateix deute i perquè després no és tan fàcil recuperar els diners un cop s’ha saldat el deute. És cert que s’ha de tenir en compte l’altra part, la persona que deixa de cobrar uns diners que li pertanyen i que potser també té necessitats, però normalment qui no pot afrontar un pagament és perquè passa per un mal moment econòmic per problemes laborals o de l’empresa. Acabar de polir els mecanismes és essencial i segurament la millor manera, sempre s’ha de mirar de ser garantista sense arribar als extrems, i una de les mesures imprescindibles és assegurar que l’avís d’embargament arriba a la persona afectada. Si finalment s’hi incorpora la figura del nunci s’haurà avançat molt en aquest aspecte, sobretot perquè ningú podrà al·legar que s’ha actuat sense el seu coneixement i podrà fer les al·legacions que consideri oportunes. També s’ampliaran els terminis per tramitar els embargaments. Marc Vila havia afirmat que les actuacions del saig no sempre es realitzen amb proporcionalitat, deixant en situació de vulnerabilitat les persones que tenen deutes, una circumstància de la qual no té notícia el president de la Cambra de saigs. “No tinc coneixement de cap cas que s’hagi deixat en situació d’extrema necessitat cap persona i en aquests casos s’ha de contactar directament amb nosaltres, ja que la llei impedeix l’embargament a algú que es troba en situació de pobresa”, assegura. Difícilment, però, la imatge del saig tindrà un canvi en l’opinió pública, com voldria Granyó. La seva tasca ho comporta.