Despesa electoral

El Butlletí del Consell General va publicar ahir l’informe definitiu del Tribunal de Comptes relatiu a les despeses electorals de les formacions polítiques que es van presentar als comicis generals celebrats el 7 d’abril passat. Més enllà de la no entrega a temps dels comptes d’Andorra Sobirana, el partit que va crear expressament per a aquestes eleccions l’ex-conseller general Eusebi Nomen i que a més d’una candidatura nacional en va presentar una de parroquial a Canillo, el Tribunal de Comptes conclou que totes les formacions han presentat els números a temps i respectant els principis de la comptabilitat i de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral aprovada al Consell General el 2014. Una llei que buscava endreçar els comptes dels partits i que no poguessin buscar finançament més enllà del que es consideren ingressos típics de les formacions polítiques. Un cop analitzat pel Tribunal de Comptes l’origen de les despeses que els partits van invertir a la campanya electoral sembla que la llei aprovada el 2014 compleix els objectius pels quals va ser creada. Demòcrates per Andorra, Terceravia i Liberals d’Andorra, són en aquest ordre les formacions que més van gastar en la campanya de les eleccions al Consell General. Les formacions polítiques, en espera de conèixer els comptes d’Andorra Sobirana, es van gastar 466.000 euros en la campanya electoral. Una xifra que no sembla desorbitada i que, insistim, ha rebut el llum verd del Tribunal de Comptes, que no ha tingut cap problema per proposar l’atorgament de les subvencions electorals en la quantitat que correspon a la vista del vots i dels escons obtinguts per les respectives candidatures. La Llei de partits polítics i finançament electoral ha aconseguit que les candidatures hagin obert comptes bancaris específics, en alguns casos compartits entre vàries, per efectuar els ingressos i pagaments electorals, i han efectuat les operacions declarades a través dels mateixos; que les aportacions de fons de particulars que figuren en els comptes electorals de les candidatures s’ajustin a les previsions de la llei; que no s’hagi detectat cap aportació que provingui d’ens públics o d’empreses vinculades al sector públic, i que s’hagin respectat els límits pel que fa a la quantia màxima de despesa permesa per la legislació.