Editorial
Només són comunals
Aliances extravagants, pactes deixant de banda les ideologies, partits parroquialistes o d’emprenyats i ganes de que les eleccions del 15-D es converteixin en un examen per al tripartit del Govern. No hauria de ser així
El votant pot pensar que amb 21 candidatures a les eleccions comunals hi ha una fragmentació gran de partits i molt per triar, però la realitat és que fins a la data és poca la gent del carrer que coneix algun punt programàtic perquè les llistes s’han estructurat sobre la base de personalismes i de l’especificitat de cada parròquia quant a les opcions de ser la candidatura favorita i aglutinar la majoria dels vots. En els pocs mesos que han transcorregut des de la convocatòria de les eleccions generals fins a aquestes comunals, el mapa polític ha canviat considerablement i en aquest període s’han obert ferides, s’han deixat cadàvers polítics pel camí que no estan del tot morts i s’han concretat aliances que no fa gaire semblarien impensables, fins al punt que alguns candidats o candidates han fet un pas al costat en desacord per alguns dels pactes o l’afany de protagonisme dels companys. Es tracta de decidir qui governarà els comuns, unes corporacions amb un gran pes polítics però sobretot amb la missió de gestionar la parròquia i fer la vida més fàcil als veïns. Però fins ara hem vist, abans de la campanya, unes negociacions per repartir quotes de poder, llocs a les candidatures o, el que és el mateix, repartir cadires. S’han deixat de banda els idearis polítics i les diferències passades, i a banda dels dos grans partits amb implantació nacional han tornat a aparèixer formacions d’àmbit exclusivament parroquial, que sovint s’obliden que a Andorra hi ha problemes comuns i que prometen treballar per la parròquia, és a dir, el mateix que tots diuen que faran. Resulta estrany veure els ex-socis liberals del PS treballant braç a braç per aconseguir vots per a DA, igual que SDP fa a Ordino i Andorra la Vella per aconseguir tenir presència en aquesta contesa. Al final hi ha la sensació que no es tracta de convèncer els electors amb propostes atractives, sinó d’anar només contra el rival, buscar les famílies i els barons, i tancar aliances amb l’únic objectiu de fer perdre l’altre independentment si es guanya o no. Aquests comicis es fan mirant de reüll cap al Govern. Uns perquè no perdonen la deslleialtat dels liberals i els altres perquè aspiren a governar i veuen aquestes eleccions com una oportunitat per debilitar el tripartit i aconseguir que la legislatura no duri els quatre anys que marca la llei.