Manifestació per al final

El 13 de desembre, hores abans de la jornada de reflexió i dos dies abans de les votacions per renovar els comuns, s’ha convocat una manifestació per protestar contra les condicions de vida, l’habitatge, la precarietat laboral, la pobresa i altres afers que necessiten ser tinguts en compte. Ningú no posa en dubte que les reivindicacions siguin justes i que Andorra necessita créixer i sobretot que les classes més baixes ho facin a un ritme més elevat, però també queda clar que la manifestació té una clara connotació política amb el desig d’influir en el pensament dels electors diumenge de votació. No queda clar qui té la paternitat de la convocatòria ni tampoc que hi ha darrere un partit polític que hi dona suport, malgrat que es pot deduir quin pot ser. També hi ha un afany important a aconseguir el suport dels sindicats de funcionaris per garantir cert èxit de la convocatòria, tenint en compte que a Andorra costa molt mobilitzar els ciutadans per qualsevol causa, més o menys justa. Com s’ha explicat en aquestes pàgines en edicions anteriors, hi ha qui vol que aquestes comunals tinguin una lectura en clau nacional, alguns perquè no han digerit els resultats de les eleccions generals, d’altres perquè estan convençuts que un mal resultat dels demòcrates deixaria molt tocat el Govern de coalició i potser trencaria l’actual cohesió entre els seus socis. Dins d’aquesta teoria de la conspiració s’ha d’entendre la compareixença del ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, que ahir va voler matisar les dades que va donar el CRES sobre els nivells de la pobresa a Andorra. Gallardo va precisar que la taxa de risc de pobresa al Principat, que se situa en el 12,8%, és sensiblement inferior a la dels països veïns. Pel que fa a l’índex de desigualtat, Andorra se situa en un valor del 33,6%. Tot i que la xifra està tres punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, el director d’Estadística va assenyalar que “és degut a un major pes de les classes benestants”. Tot depèn de la lectura que es faci, en blanc o negre, sense tenir en compte els matisos. Andorra no és el paradís del benestar i hi ha moltes mancances, però tampoc no és una illa dins d’una Unió Europea que és el somni esperat. Ha passat només un dia de campanya electoral i ja es nota que serà llarga, dura i plena de retrets.