Campanya insulsa

Avui la campanya electoral sumarà cinc dies i encara queda molt per endavant. De moment els votants i els ciutadans poden extreure poques conclusions d’una campanya gens atractiva, amb escassetat de propostes i la repetició fins al cansament dels tòpics polítics buits de contingut. Si el que es vol és convèncer els indecisos no s’està aconseguint, si es pretén avorrir els electors el camí, sense cap mena de dubte, és el correcte. No s’ha posat sobre la taula cap projecte engrescador, cap proposta realista, cap iniciativa innovadora, cap frase enginyosa, i absolutament res que animi el votant a fixar-se en alguna de les 21 candidatures que concor­ren als comicis. Això sí, la campanya s’ha convertit en una carrera per convocar actes que a penes duren tres minuts amb l’únic afany d’acaparar quota de campanya o de sortir a la foto. S’han vist candidats molt fluixos, amb falta de convicció, quasi sense arguments per demanar el vot. Potser és que hi ha la convicció que una cosa és la campanya més visible, la dels mitjans de comunicació, la de les xarxes socials, aquella que en els temps actuals és imprescindible, i una altra el tradicional porta a porta on el candidat pot copsar en un ambient més íntim, relaxat i sense mirades indiscretes què pensa el ciutadà sobre les seves propostes i, sobretot, quina és l’opinió que es té sobre els rivals. És d’esperar que a mesura que avanci la campanya electoral aquesta s’animi, no cal entrar a acusacions personals o denúncies falses, però sí un discurs més àcid i unes propostes realistes que deixin de banda el “farem”, “prometem”, “construirem”, “millorarem”. Ningú dubta de les bones intencions de tothom, però sí que és pot dubtar de la capacitat i dels recursos per materialitzar tot el que ara es promet per als propers quatre anys. Els comuns tenen una incidència directa en la qualitat de vida dels veïns de cada parròquia i aquests saben perfectament quines són les necessitats del seu poble i com ha estat la gestió en el mandat que està a punt d’esgotar-se. Esperem una campanya constructiva, però alhora interessant, en què s’expliqui amb detall el programa de cadascú. Potser no fan falta tants actes cada dia i sí concentrar el missatge de manera que arribi clar i sense tanta dispersió i quantitat, de manera que el votant no pot processar tantes promeses i projectes.