Editorial
Protegir l'historial clínic
La història clínica compartida és una eina fonamental per acabar amb el problema endèmic del sistema sanitari que són les duplicitats de visites o de proves. També és informació sensible i és vital que la protecció es blindi
L’obertura de quatre expedients a professionals que treballen a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell per les sospites d’un ús indegut de la història clínica compartida és un fet que denota que el sistema té mecanismes per controlar incidències, registrar si algú està consultant la informació sense un motiu aparent i activar llavors el procés administratiu pertinent per verificar si hi ha o no irregularitat. La història clínica compartida és una eina indispensable per a la reforma sanitària i per acabar amb un dels mals endèmics del sistema, la manca de comunicació entre professionals que ha derivat en duplicitat de visites o proves diagnòstiques i en la consegüent gestió deficient dels recursos. També és una eina sensible per la informació que hi conté i per això és important que tingui associat un sistema de protecció impecable que garanteixi la privacitat de les dades dels pacients, que els professionals accedeixen únicament a les que els concerneixen i que aquestes s’usin sols en benefici de la salut dels usuaris. S’ha d’evitar que hi plani el dubte sobre la gestió d’aquesta eina per la seva rellevància. Dels quatre expedients oberts, dos s’han tancat sense conseqüències per als professionals afectats i dos més se segueixen instruint. La justícia és el pas següent per als qui puguin no estar conformes amb la decisió, els pacients o els mateixos professionals si en algun cas es decideix que han de ser sancionats. Multes importants, que poden arribar als 100.000 euros, per la sensibilitat de les dades que es tracten i que també han de ser dissuasives. El procediment s’ha d’instruir amb les màximes garanties. L’ús de la història clínica compartida s’estendrà entre tots els professionals del sistema sanitari públic i se’ls ha de facilitar la formació adequada per al bon funcionament d’aquest instrument comú. Aquesta interconnexió s’ha de veure com un avenç significatiu en el si d’un sistema sanitari que té bondats, però que ha pecat de descontrol en determinades pràctiques. Diu el ministre de Salut que la reforma el que ha de portar és una gestió més eficient dels recursos. En un escenari de creixement de la despesa per l’envelliment de la població, les malalties cròniques o l’encariment dels tractaments és vital vetllar pel bon ús dels diners. I el sistema s’ha de dotar de les eines per assolir-lo.