Editorial
Lloguers en campanya
Andorra tornarà dilluns a la normalitat i el clima electoral deixarà d’intoxicar el debat polític amb promeses de tot tipus. Demà el Consell General votarà una llei per controlar els preus dels lloguers, una realitat que preocupa
El fet d’estar a les portes d’unes eleccions fa que qualsevol afer es vegi des d’una visió partidista i electoralista. El PS ja ha dit clarament que dona suport a la concentració de divendres convocada pels sindicats i algunes entitats socials. D’alguna manera, es tracta d’una repetició de l’experiència que va viure el Govern Martí abans de les eleccions generals de l’abril i que va escampar cert temor a l’edifici administratiu per l’èxit de la convocatòria. Divendres es demanen més polítiques socials i realment hi ha motius que exigeixen un canvi d’orientació perquè l’habitatge s’ha convertit en una problemàtica cronificada, sobretot trobar un habitatge digne a un preu raonable, o la precarietat laboral. Fins dilluns, un cop parlin les urnes, serà difícil discernir què hi ha de cert i què d’electoralisme, però en tots els grups parlamentaris, els de la majoria i els de l’oposició. Tothom mira cap al Govern i ningú parla dels programes electorals, de les iniciatives que es proposen a cada parròquia per facilitar la construcció de pisos a bon preu, lluny de les promocions de luxe que només estan a l’abast de persones adinerades o d’inversors, nacionals i estrangers. Andorra també necessita mà d’obra, persones que viuen del seu treball i que aporten riquesa. Darrerament s’estan veient a les xarxes ofertes insòlites, aberrants, que atempten contra la dignitat de les persones i que donen una imatge poc dignificant del país: lloguer mensual d’un sofà-llit compartit per dormir, o pis d’un sol habitacle on en una sola cambra s’hi troba un llit, el lavabo, la cuina, un armari i una petita taula per menjar. Molt menys del confort que es pot trobar en una autocaravana. Dijous el Consell General votarà la llei de mesures urgents per evitar l’especulació i l’escalada descontrolada dels lloguers, que està originant veritables drames familiars. Aquest cop el Govern ha optat per actuacions més dràstiques, que limiten les excepcions i que dificulten els intents de desallotjar els inquilins per treure’n un profit econòmic. Es manté la congelació dels preus i les trampes per despistar la llei. Però tampoc hi haurà acord polític i es mantenen les acusacions encreuades entre Demòcrates i el PS. Poques actuacions més es poden imposar a curt termini per aturar el mercat. Un altre debat és una visió a llarg termini.