La incògnita econòmica

Els comerciants estan contents. El Black Friday va ser una festa del consumisme que va satisfer els botiguers, com també s’ha de fer un balanç de la gentada que va venir a Andorra el darrer pont de la Puríssima. Això ha de conduir a una reflexió important sobre l’economia andorrana i sembla clar que cal reinventar-se per seguir creixent. El comerç no pot dependre de campanyes puntuals que al final saturaran els consumidors: ofertes exclusives, Black Friday, rebaixes. No hi ha una veu unànime sobre el futur de l’economia en l’àmbit mundial. Alguns analistes apunten que l’economia mundial afronta temps preocupants perquè hi ha el perill d’un estancament durador. Les últimes previsions de l’OCDE dibuixen un panorama bastant ombrívol. D’altres experts assenyalen una relaxació de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina i uns tipus d'interès més baixos als Estats Units, que suposen un impuls econòmic. Andorra és un país molt dependent, per això s’ha de seguir molt de prop si l’economia mundial es refreda. Fa uns dies la Cambra de Comerç va alertar d’una perspectiva poc encoratjadora sense entrar en l’alarmismes. Aquest any l’economia andorrana creixerà, però ho farà a un ritme més moderat que els darrers anys, segons els resultats de l’informe de conjuntura sobre el primer semestre del 2019. L’únic sector que manté el ritme de creixement és el de la construcció, però s’ha de tenir en compte que també va ser el que més va caure a causa de la crisi que va començar el 2017. El mateix discurs manté l’Empresa Familiar Andor­rana (EFA), que ahir es va lamentar que poca cosa ha variat respecte al segle passat i va alertar de signes d’esgotament a l’economia nacional. Ambdues entitats fan èmfasi en la necessitat de dotar Andorra d’unes connexions que captin nous inversors. L’EFA s’alinea amb la Cambra per demanar l’aeroport de Grau Roig, un projecte molt discutit i que té els seus detractors pel cost econòmic i mediambiental. En realitat, no existeix una única fórmula que permeti un canvi radical en poc temps i empènyer el país cap a una altra realitat és responsabilitat dels governants, però també dels empresaris. Si es mira enrere, el Principat té poc a veure amb la situació de fa 25 anys i el repte és deixar un país pròsper per a les generacions futures.