Editorial
El neguit dels empleats
El comitè d’empresa del Punt de Trobada ha emès un comunicat per palesar el neguit i la preocupació que afecten la plantilla arran de la sentència que obliga els Cachafeiro a deixar el centre comercial. Sentiments del tot comprensibles
El desnonament del Punt de Trobada té una indubtable repercussió social, la que afecta els més de 400 empleats del centre comercial que viuen aquests dies amb un neguit i preocupació lògics perquè està en joc el seu lloc de treball. Malgrat que el grup Pyrénées ha expressat públicament la voluntat d’absorbir la plantilla i de posar a l’abast dels empleats un punt d’atenció per facilitar la transició i la contractació, el comitè d’empresa de l’establiment difonia ahir un comunicat expressant les seves inquietuds, demanant que les autoritats s’impliquin i facin de mediadores en el conflicte, i anunciant que avui seran a la concentració convocada ahir pels sindicats per denunciar la seva situació. És normal que la plantilla vulgui fets, no tan sols paraules. La propietat del terreny i l’edifici i el grup empresarial amb qui ha arribat a un acord perquè continuï explotant el negoci han assegurat que vetllaran per una transició ordenada, tenint en compte especialment els assalariats de la gran superfície. Però hi ha un tercer actor que també s’hi ha d’implicar, els actuals llogaters i explotadors del negoci, la família Cachafeiro. El contracte d’arrendament fixava el 31 de desembre del 2015 com a data d’extinció. Els intents de frenar el desnonament per la via judicial han estat infructuosos perquè totes les instàncies judicials han donat la raó a la propietat, la família Mallol. Ho han estat els referents a la desocupació de l’edifici i també la querella que denunciava que el contracte entre els Mallol i Pyrénées era un frau amb l’únic objectiu de fer fora els actuals llogaters. El Constitucional haurà de posicionar-se sobre les dues qüestions perquè els Cachafeiro esgotaran la via judicial. Però els treballadors no haurien de ser un instrument per pressionar i mantenir com sigui el negoci, en un intent dels seus patrons d’erigir-se com a víctimes. L’Alt Tribunal decidirà, però si hi ha una cosa certa és que un contracte deia que el lloguer s’extingia el 31 de desembre del 2015, que les sentències judicials han conclòs que tampoc hi va haver intents prou ferms dels llogaters de fer ús del seu dret preferent per mantenir l’arrendament i que des de llavors sabien que en algun moment havien de deixar les instal·lacions. Els treballadors necessiten la seguretat que tindran un futur laboral i en això s’ha de treballar els propers dies i setmanes.