Editorial
L'emancipació dels joves
El Govern es planteja destinar una partida pressupostària per ajudar els joves a pagar l’elevada fiança quan es lloga un habitatge. L’objectiu és donar el suport a l’emancipació a aquells que desitgen iniciar una nova vida
El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va anunciar ahir que el Govern destinarà una partida en el pressupost del 2020 que es destinarà a ajudar en l’emancipació dels joves. Encara que el ministre no va donar gaires detalls durant la compareixença a la comissió legislativa de Finances, va apuntar que segurament s’ajudarà aquest sector de la població a fer front a l’import de la fiança que s’exigeix quan es lloga un pis. El tema de l’accés a l’habitatge és un greu problema difícil de resoldre, sobretot a curt termini, i lògicament les persones amb menys recursos són les que pateixen més aquest dèficit en el mercat immobiliari. Molts joves no fan el pas de marxar de casa dels pares simplement perquè no poden, els primers treballs acostumen a tenir salaris baixos i els lloguers –com també la compra– suposen un esforç que no està a l’abast. Ara mateix es podria considerar que independitzar-se està només a l’abast d’alguns afortunats. S’ha pogut comprovar en les diferents enquestes del CRES i també durant la campanya electoral, quan els joves han disposat de l’oportunitat de dirigir-se als polítics per expressar quines són les seves necessitats i les principals preocupacions. Els lloguers són elevats, hi ha ofertes que semblen una broma, i entrar per primer cop en un pis d’arrendament suposa haver de deixar a la immobiliària o directament al propietari diverses mensualitats, que en total sumen un import important. Sembla bastant assenyat ajudar els joves a iniciar la seva pròpia vida, a no estar a casa dels pares per obligació i a poder tenir una vida pròpia. L’habitatge és un dret de tot Estat que encara cregui en el benestar social dels seus ciutadans. Si el Govern opta finalment per destinar una partida en concepte d’ajuda al lloguer per als joves, es tractarà d’una inversió que té tot el sentit, tenint en compte que no existeixen habitatges protegits de construcció pública com en altres països. Donar l’empenta necessària cap a l’emancipació és fer política social, en aquest cas destinada a un sector de la població que ja no estudia i que té dret a fer la seva vida. Lògicament no pot ser cafè per a tothom, s’hauran d’establir uns filtres que siguin exigents i que donin la garantia que els diners de tots serveixen veritablement per ajudar els joves que tenen aquesta necessitat.