Política-espectacle

Els membres del Consell General han de ser capaços d'estalviar els personalismes desaforats i els punts de vista catastròfics. Són paraules de la síndica general, Roser Suñé, ahir durant la tradicional sessió de Sant Tomàs. La majoria de grups parlamentaris van aplaudir el discurs de la síndica i van entendre que es tracta d’un missatge que d’alguna manera retreu als consellers generals les picabaralles a l’hemicicle que acostumen a ser estèrils i que no representen cap benefici per a la ciutadania, a banda d’intentar transmetre una imatge de falta de compromís amb les pròpies idees i ideologia. Andorra, malgrat els missatges tranquil·litzadors, té molts reptes encara per aconseguir i moltes millores per assolir. Els ciutadans trien els seus representants amb l’esperança que busquin solucions per al país i, en definitiva, al dia a dia de totes les persones que resideixen a Andorra, votin o no. Però en la política actual s’ha instaurat una aposta per la confrontació que sortosament no s’assimila encara a la de països propers, però que comença a identificar-se amb aquesta manera de fer de la bronca contínua, de repetir les mateixes falsedats per convertir-les en veritats, i en seguir determinades actituds que no fan més que desacreditar qui les exterioritza. En algunes sessions s’han sentit al Consell General paraules mancades de respecte i s’ha notat l’absència de la cortesia parlamentària que a vegades és necessària per temperar la tensió lògica entre partits que tenen poc a compartir i que mantenen visions de país molt diferents. Però no tot s’hi val, i menys els atacs personals, ni tampoc maquillar dades i xifres a conveniència. Les idees s’han de defensar amb força, amb tensió si és precís, però sempre amb el convenciment que s’estan defensant iniciatives que són bones per al col·lectiu i no només per al partit polític o per a la imatge pròpia. No sempre aquestes premisses es tenen en compte, i a vegades qualsevol punt de l’ordre del dia d’una insignificança total es pot convertir en una autèntica batalla dialèctica amb l’afany de guanyar protagonisme i acaparar l’atenció dels mitjans de comunicació. La política-espectacle pot ser rendible a curt termini, però el polític que aspira a quotes altes s’ha de guanyar el respecte per la veracitat de les afirmacions i la capacitat de treball pels ciutadans.