Un gest de complicitat

Tot canvi de gran envergadura genera recels i pors, especialment en un país tan petit i fràgil com és Andorra, amb una gran dependència dels països veïns i una capacitat negociadora complicada quan es tracta de dialogar per intentar l’acord més satisfactori. I seure en una taula amb representants de la Unió Europea no és gens fàcil, ni tampoc que entenguin que el tracte amb un estat petit no pot ser el mateix, que s’ha de ser generós i entendre que els compromisos no poden ser idèntics. Des de la signatura de l’Acord monetari amb Europa, el procés per rubricar un acord d’associació amb Europa és irreversible, malgrat les reticències que aixeca en sectors més conservadors. Lògicament tindrà pros i contres, i aquí és on s’ha de confiar en l’habilitat negociadora d’Andorra i en la capacitat de dir no quan les exigències siguin tan inassumibles que posin en perill la sobirania i el futur de les noves generacions. Hi ha aspectes que són tan clars que no mereixerien gaire temps de negociació, com és la lliure circulació de persones en un país que supera de poc els 70.000 habitants. La setmana passada, durant l’esmorzar de Nadal amb els mitjans de comunicació, el cap de Govern va deixar clar que vol donar una empenta al pacte d’Estat per tancar l’acord d’associació amb la Unió Europea. És per això que ha fet arribar als grups parlamentaris una proposta d’acord polític amb uns compromisos molt concrets, que es podrien resumir en el fet que l’oposició tindrà al seu abast tota mena d’informació de les reunions que es mantenen a Brussel·les i fins i tot es contempla que puguin assistir com a observadors, una proposta que ja va estar sobre la taula la legislatura passada però que a poc a poc es va anar oblidant per conveniència política i perquè podia generar cert malestar amb Mònaco i especialment amb San Marino. Xavier Espot recupera de nou aquesta possibilitat. És un gest de complicitat molt clar al PS i terceravia perquè s’impliquin en un assumpte que és vital per a Andorra i que necessita un suport majoritari de l’arc parlamentari. No podem oblidar que està en joc un referèndum perquè la ciutadania validi la proposta dels polítics, i la consulta popular amb una classe política dividida és el pitjor dels escenaris per a un acord que serà clau per al futur d’Andorra durant dècades.