Cues normalitzades

Arriba un moment en què les cues per entrar o sortir d'Andorra en determinades dates deixa de ser notícia i es normalitza. En realitat fins i tot es pot fer una lectura positiva perquè representa l'arribada massiva de turistes i visitants per esquiar, comprar, menjar i, en definitiva, consumir i aportar riquesa al país. Aquest és el gran objectiu d'un país de serveis com Andorra i tan de bo quasi tot l'any els carrers del país donessin una imatge gratificant d'una gentada passejant tranquil·lament, mirant els aparadors, omplint Caldea o les pistes d'esquí. L'altra cara de la moneda, la cara negativa, és el trànsit. De fet és una problemàtica que s'arrossega de fa dècades però amb els efectes perversos de la crisi econòmica els ciutadans van canviar la seva visió sobre els principals problemes del país i es va començar a concebir les cues a la carretera com una benedicció perquè suposava de nou la massificació, l'arribada de gent disposada a gastar més o menys. Però el problema del trànsit continua, no se sap fins quan, o potser s'espera que els pacients conductors diguin prou, fins aquí hem arribat i no val la pena perdre 8-9 hores dins dels cotxes per passar una estona a Andorra el cap de setmana. Ahir mateix es van reproduir les retencions. Alguns conductors van trigar dues hores a fer el trajecte entre Montferrer i Sant Julià de Lòria, i és el moment oportú per afirmar que l'enquitranament de nou dels metres de separativa que es van fer a l'entrada de la parròquia laurediana no ha servit de res, només per gastar més diners, encara que els treballs els hagin fet treballadors del COEX. A efectes pràctics, que els dos carrils s'unifiquin en un només suposa que la retenció comenci uns metres més amunt, però en cap cas serveix per agilitzar el trànsit i per evitar acabar amb la paciència dels conductors i dels seus acompanyants. El túnel i completar la variant laurediana no entra en els plans del Govern, és una obra costosa com la suma de moltes que s'han fet que eren innecessàries, però aquesta, a diferència de la resta, és d'una necessitat urgent. Es projecta un heliport, un aeroport i fins i tot hi ha la idea de la connexió ferroviària, però el més bàsic, com és un accés o una sortida per evitar hores de cua, queda a l'armari. Potser que es comenci a fer una llista de prioritats abans que s'hagi de córrer, com sol passar.