Treballar per al ciutadà

Ahir va ser un dia important, vital per a tots els ciutadans, els que poden decidir i els que no voten tot i que compleixen amb les seves obligacions. L'1 de gener es posaran en marxa les noves majories electes que van sorgir de les urnes el passat 15 de desembre, i a banda de l'acte cerimoniós i de les bones paraules que s'acostumen a dir en aquest tipus d'esdeveniments, amb promeses de millora i de projectes meravellosos, Rosa Gili ha fet notar que entra amb ganes de canvi, d'aixecar les catifes i de prescindir de tot allò que sigui sospitós de ser taronja. Per començar, les persones. D'una patacada es carrega la majoria de càrrecs de confiança de l'antic equip de Demòcrates –alguns purament tècnics– per fer un equip a la seva mida i de la seva confiança. Se li pot criticar les formes i falta de sensibilitat, però està del tot legitimada per fer canvis de persones després de dècades que el comú ha estat gestionat pels mateixos, amb unes o altres sigles polítiques. Però una cosa és canviar persones i una altra molt diferent la gestió del dia a dia, on Gili ha de demostrar que el PS té una altra forma de fer política, de gestionar les institucions, de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, de ser justos amb la recaptació de les taxes i impostos, de no discriminar i de no caure en la tria de persones segons la seva afinitat política. Quatre anys per endavant són molts i els electors han donat una oportunitat al PS que, malgrat que s'obstini a autoerigir-se com la principal força nacional en solitari, ha tingut uns resultats electorals minsos, molt per sota de les expectatives que s'havien marcat els seus dirigents. La d'ahir va ser una jornada històrica, com totes les que suposen la presa de possessió dels càrrecs que en teoria han de fer més fàcil la vida dels ciutadans. Els comuns tenen unes competències molt àmplies, però no han estat capaços de mancomunar-se, de compartir serveis i d'evitar duplicitats, especialment duplicitats que acaben pagant les butxaques dels contribuents. Ni tan sols quan els uneix un mateix color polític, tot i que majoritàriament la ideologia poc té a veure amb la gestió d'una parròquia. El ciutadà simplement reclama que no es malgastin els diners i que aquests serveixin per fer més còmoda la vida dels veïns en coses bàsiques com els serveis. No calen projectes faraònics.