Els comuns i els lloguers

Les mesures de xoc que el Govern ha començat a aplicar per fer front a la problemàtica de l’habitatge de lloguer són pal·liatives, lluny encara d’una solució sostenible i duradora. La decisió de decretar la congelació dels preus dels pisos o les restriccions a l’hora de fer marxar els llogaters han aturat l’espiral inflacionista que amenaçava de convertir-se en una qüestió social i econòmica de primera magnitud. Però això només ha estat un primer pas dels molts que s’haurien de fer per ajustar els lloguers a la mitjana salarial del país. En aquest sentit, el Govern té previst proposar a les noves corporacions comunals sorgides de les eleccions passades que eliminin el percentatge de cessió de sòl urbà consolidat i les taxes associades a la construcció durant un període determinat de temps. Una mesura que, com no pot ser de cap altra manera, només afectaria aquells inversors que impulsin promocions en les quals els pisos resultants es posarien al mercat per sota del preu mitjà existent. La resposta dels comuns a la proposta hauria de ser positiva, des del moment que tots els candidats a cònsol de les dar­reres eleccions van prendre el compromís de treballar per ajudar a minimitzar la problemàtica dels pisos de lloguer. Ara bé, no ha de ser un impediment perquè des dels comuns es plantegin mesures complementàries per aconseguir la màxima eficiència en un projecte que redundarà en beneficis per a tothom. El que demana amplitud de mires i no deixar-se portar per criteris resultadistes a curt termini. Per sobre de tot, cal que totes les parts implicades tinguin clar que el que s’està plantejant és una qüestió de país, que supera qualsevol límit parroquial i que no té res a veure amb cessions de competències. La proposta és clara i directa, de manera que sense temps per a excuses i dilacions en forma de reunions bilaterals inacabables, el que han de fer els nous comuns és comprometre’s amb el projecte perquè es pugui començar a actuar d’immediat. Que no significa donar un xec en blanc al Govern, sinó actuar de forma efectiva davant un dels principals problemes que el país té sobre la taula en aquest moment. Per tant, el que no s’hi sumi haurà d’explicar molt bé el perquè de la decisió negativa per no quedar com un actor insolidari i anacrònic. L’única possibilitat d’evitar-ho és presentant una proposta millor. D’immediat.