Editorial

Canvi climàtic i rius

El canvi climàtic comportarà una reducció de les aportacions d’aigua als rius, un canvi en el seu règim estacional, cabals més elevats a l’hivern i estiatges més prolongats. És el moment d’elaborar estratègies contra la manca d’aigua.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els efectes del canvi climàtic fa anys que han arribat al Pirineu i segons indiquen els estudis científics les conseqüències de l’escalfament global aniran a més malgrat els esforços –pocs– que s’estan fent per intentar minimitzar-les. No cal ser una eminència en el camp de la ciència per ser conscient que al Pirineu, en general, i a Andorra, en particular, el temps ha canviat. Els hiverns són menys freds i més curts. I els estius són més llargs i més calorosos. Cada cop neva menys i quan ho fa els episodis són més curts que en el passat. Des de l’any 2018, el projecte Piragua estudia com acabarà afectant el canvi climàtic als rius del Pirineu, una aigua que és fonamental per a milions de persones que en depenen més enllà de la serralada a Espanya i França. L’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA) és un dels organismes que participa en aquest projecte interpirinenc que rep ajudes de la Unió Europea i serà l’encarregat de fer un dels set estudis que han de permetre elaborar estratègies d’adaptació de diversos sectors socioeconòmics a la manca d’aigua que es preveu que comporti el canvi climàtic en els propers anys. Els efectes de l’escal- fament global al Pirineu respecte als rius seran, segons els científics, una reducció de les aportacions d’aigua i un canvi en el seu règim estacional. Els cabals seran més elevats a l’hivern, ja que plourà més i nevarà menys, el desglaç s’avançarà i els estiatges seran més prolongats i començaran més aviat del que havia estat habitual. Si s’acaben complint aquestes previsions s’obrirà a Andorra un panorama fins ara desconegut. Les característiques d’un país de muntanya han fet que l’aigua no fos un bé preuat com en altres països del món, ja que sempre n’hi hagut de sobres per a les necessitats del Principat. Però si l’aigua comença a faltar, s’haurà d’analitzar si Andorra, per exemple, pot continuar assumint l’arribada de vuit milions de turistes anuals i la despesa que fan d’aquest producte. També s’haurà d’analitzar si a falta de nevades naturals hi haurà prou aigua perquè les estacions d’esquí en puguin fer d’artificial. Serà necessari construir pantans per poder emmagatzemar aigua que ara baixa lliure pels rius? Quan més aviat es comencin a estudiar i a posar en pràctica estratègies contra les conseqüències del canvi climàtic, més preparat s’estarà.

tracking