Andorra i l'FMI

Andorra ha reprès el camí per convertir-se en membre del Fons Monetari Internacional. Bàsicament els països hi contribueixen posant a disposició de l’FMI una part de les reserves internacionals. En cas de necessitat, el Fons utilitza aquests recursos per a operacions de préstec, buscant ajudar països que s’enfronten a desequilibris en els pagaments. Els recursos són desemborsats per mitjà de compliment de requisits establerts en un programa negociat amb el Fons. Evidentment no es tracta de cap ajuda que surti gratis, sinó que té un elevat cost i els estats que es veuen obligats a recórrer a l’ajuda de l’FMI estan forçats a sacrificar part de la sobirania per seguir les exigències de l’organisme, una condició sense la qual no és possible accedir als préstecs. Andor­ra ja va iniciar el debat sobre els pros i els contres de l’adhesió a l’FMI durant l’etapa del Govern Martí, amb Jordi Cinca com a ministre de Finances. Ahir va ser el seu substitut, Eric Jover, i el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, els que van exposar les obligacions a les quals Andorra haurà de donar compliment, així com els beneficis que implicarà l’ingrés. A banda dels detalls més tècnics i especialitzats, l’FMI té com a socis tots els països (amb poques excepcions), i la pertinença a un organisme com aquest potenciarà la imatge del Principat en l’àmbit internacional i la voluntat clara de seguir apostant per la transparència fiscal dins dels estàndards internacionals. És clar que ser-hi suposarà un cost que no serà baix. El procés normalment té una durada d’un any i implicarà un treball conjunt dels equips tècnics de l’FMI i de l’executiu andorrà, i aquests treballs permetran fixar la quota corresponent o el conjunt de dades estadístiques que haurà de facilitar el país. En una situació com l’actual parlar de plena sobirania i de independència és ignorar de forma premeditada que tots els països estan sotmesos a organismes internacionals, i que hi ha unes regles que s’han de complir per part de tots si no es vol formar part de la llista dels dolents. L’afer BPA, el dictamen de la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera del Consell General, la recomanació del Parlament Europeu i les agències de ràting que recomanen l’FMI són arguments suficients.