Editorial
Marc legal per a l'artista
El Consell va viure una sessió plàcida en la qual només el capital aportat a la fundació que s’encarrega de l’organització de la cimera iberoamericana va provocar debat. Entre els acords unànimes, l’impuls a l’estatut de l’artista.
Tots els grups del Consell van validar la proposta socialdemòcrata per donar una empara legal a la indústria cultural. Una proposta que pretén acabar amb el buit actual i que l’ofici de creador no topi amb els entrebancs d’una professió sense regulació i que, per tant, té dificultats per complir els deures impositius o el de cotitzar a la Seguretat Social. Un forat que no té cap mena de sentit en ple segle XXI i que sembla que empenyi els professionals a quedar-se en l’amateurisme, penalitzant el talent. La cultura sovint és una matèria que queda relegada de l’acció política i, de fet, aquesta no és una qüestió que sigui exclusiva d’Andorra. El problema afegit del Principat és la seva petitesa i el fet que, per tant, el nombre de professionals que pugui dedicar-se a aquest sector sigui baix. Però el número no hauria de ser un obstacle i més quan la inacció per tal de bastir una empara legal és un impediment extra per treballar-hi. Per això és una bona notícia que la iniciativa socialdemòcrata hagi comptat amb el suport unànime dels grups parlamentaris i que hagin acordat fer una feina comuna per tal que tota l’empara legislativa sigui una realitat aquesta legislatura. Un acord que posa de manifest que quan es tracta de qüestions d’interès comú els grups polítics poden ser capaços de trobar ponts d’entesa i que hi ha sensibilitat per legislar sobre matèries del dia a dia que, és cert, no formen part d’allò que es pot considerar grans temes d’Estat però que sí que preocupen i fan la guitza a part de la ciutadania. La regulació ha de suposar, a més, una empenta per tal de fomentar la creativitat i el talent i que s’hi pugui bastir una indústria cultural que esdevingui un sector econòmic de certa rellevància. Andorra ja ha demostrat, per citar-ne un exemple, que aixeca l’interès com a plató cinematogràfic. Són aquesta mena d’atractius els que es podrien potenciar. La cultura hauria de deixar de ser la germana pobra, que se’n diu popularment, i la inversió no hauria d’estar únicament enfocada en grans projectes. Els consellers es van emplaçar ahir a fer feina intensa per tal de poder concretar tota aquesta regulació. S’ha de demanar que la sintonia demostrada continuï durant els mesos que vindran per tal que els professionals de la creació artística tinguin en un termini de temps raonable allò que reclamen.