Sexe a la premsa

Com se sol dir, posar portes al bosc és una feina inútil. Prohibir els anuncis de prostitució als mitjans de comunicació és un brindis al sol, ple de dignitat, però a efectes pràctics sense cap resultat. Això és el que va fer el Consell General dijous amb el suport de tots els grups, aprovar una modificació de la llei qualificada del Codi Penal de manera que es pugui castigar amb multes importants els mitjans de comunicació que incloguin publicitat de la prostitució. Que quedi clar que no es tracta d’un debat sobre la prostitució, i és aquest precisament el punt important. Ningú pot justificar que se sotmeti algunes dones a vendre el seu cos ni tampoc és admissible la publictat que atempti contra la dignitat de les dones. El contradictori d’aquesta modificació és que el seu abast és nul i que la seva aplicació no comportarà cap millora ni cap canvi en relació a aquest tipus d’anuncis. Que quedi clar que el Diari no els publica, i que aquests anuncis són simbòlics en els mitjans de comunicació del país. Aquestes portes al bosc no podem impedir que tota la premsa que cada dia creua les dues fronteres ofereixi sexe de pagament, ni molt menys la llei té mecanismes per controlar l’univers virtual on el sexe és de lliure accés i els anuncis de prostitució estan a l’abast de tothom. No posarem en dubte les bones intencions dels legisladors de combatre la prostitució i posar-ho més difícil a aquells homes que paguen per tenir sexe, però aquestes bones intencions no es traduiran en res en la realitat. Els denominats anuncis classificats amb ofertes de sexe continuaran entrant cada dia a Andorra, però aquesta és la part més petita del pastís. El Govern només pot controlar els dominis .ad, però en cap cas la resta de dominis on proliferen anuncis de tota mena per trobar ofertes de prostitució a la Seu d’Urgell, Barcelona o Tolosa. En el segle XXI els anuncis de contactes en diaris seriosos són un anacronisme i encara més a Andorra. A Espanya suposen uns 40 milions d’euros anuals per als mitjans de comunicació i aquests s’emparen en la llibertat d’expressió per criticar una prohibició. A Andorra no aporten res econòmicament, potser seria més efectiu que el Govern es comprometi a no posar publicitat institucional en aquells mitjans que publiquin publicitat de la prostitució, evidentment també els estrangers.