Editorial
L'Institut de Música
La carta de dimissió de la cap d’estudis de l’Institut de Música d’Andorra la Vella ha destapat un presumpte malestar del professorat cap al seu superior que haurà de verificar la corporació i buscar la solució més adequada
L‘Institut de Música del comú d’Andorra la Vella travessa un moment delicat, i no precisament per l’harmonia sinó pel mal ambient laboral que denuncia part dels professors, que assenyalen el cap de servei com a principal causant. No es tracta de fer un judici des d’aquesta tribuna periodística perquè com en tots els conflictes hi ha versions contraposades, però també hi ha els fets que no són interpretables, com és que es tracta de la segona dimissió de la cap d’estudis de l’institut en quatre anys, una dada constatable que permet intuir que alguna cosa està passant que no entra dins dels límits de la normalitat. En l’anterior episodi, el 2016, el llavors conseller de Cultura, Marc Pons, va fer una investigació que es va tancar sense conseqüències. Ara es repeteix la història i per tant sembla bastant probable que no es va arribar al fons de la qüestió i que la problemàtica segueix incrustada en aquest reconegut equipament de la capital. La cònsol major, Conxita Marsol, ha assumit de forma personal l’afer i es reunirà individualment amb els professors per conèixer-ne l’opinió i aclarir si les queixes dels professorat estan fonamentades o simplement es tracta de diferències personals. Tot i això, si són certes les acusacions s’han de considerar greus, ja que no hi ha cap càrrec –ni en una empresa ni en una escola– que permeti perdre el respecte als treballadors o desautoritzar-los públicament. Si és així aniria en detriment de la qualitat de l’ensenyament que s’ofereix, perquè un bon clima laboral és un element essencial que permet donar un bon servei i satisfacció al client o, en aquest cas, als alumnes. És fonamental aconseguir l’adequada relació laboral a l’Institut de Música. No és normal que en tan poc temps s’hagin produït dues dimissions en el mateix càrrec i amb els mateixos arguments, i encara que no es tracta de fer acusacions, és fàcil deduir que alguna cosa està passant. Un altre tema que genera malestar és la intenció del ministeri d’Educació de lliurar diplomes oficials a tothom que treballi a les escoles de música dels comuns, indistintament de si han rebut una formació universitària o no, i per tant fent un tracte igualitari que en realitat és tractar de la mateixa manera aquells amb estudis superiors que els que es van incorporar en altres temps i amb unes condicions molt més laxes.