La salut dels autònoms

Hi ha molts tòpics i alguns en clau d’humor que fan referència a la bona salut dels autònoms perquè mai es posen malalts i no falten mai a la feina. Bé, es tracta d’una veritat innegable si és té en compte les xifres de la seguretat social, en aquest sentit les de la CASS, però com totes les estadístiques s’han d’interpretar i saber llegir de forma coherent. És a dir, que l’ampolla es pot veure mig plena o mig buida o, el que és el mateix, que per a uns les condicions dels autònoms son ínfimes i tan exigents que es veuen amb l’obligació de treballar encara que estiguin malalts, i per a d’altres els assalariats gaudeixen d’uns controls massa laxos i fan abús de baixes laborals. Probablement les dues versions tenen una part de certesa i una altra d’interpretació equivocada i fins i tot malintencionada. L’assalariat que treballa al sector privat difícilment pot gaudir del privilegi de quedar-se a casa perquè el primer mes els seus ingressos es veuran reduïts quasi a la meitat de la seva nòmina, mentre que les despeses seran les mateixes o segurament més grans perquè haurà de fer front a pagaments i actes mèdics. Així que la teoria de la comoditat d’inventar-se una malaltia no té gaire sentit perquè l’economia familiar queda molt minvada en un país on els salaris se situen a la franja baixa del rànquing de l’Europa més potent econòmicament. Deixarem fora d’aquesta anàlisi la situació dels funcionaris –molt diferent a la dels assalariats– i el subsidi d’atur encobert del qual la CASS és plenament conscient en empreses que han de reduir plantilla o travessen una delicada situació. I si els assalariats no estan en condicions de simular una malaltia falsa, encara menys els treballadors per compte propi, que si no treballen no cobren, tampoc durant les vacances. És per això que en ambdós casos s’hauria de concloure que l’ampolla està mig buida per als dos col·lectius, perquè en tots dos casos la baixa suposa una penalització econòmica important, tot i que en el cas dels autònoms les condicions són pitjors. Sí que es pot deduir que quedar-se a casa per malaltia o accident plenament justificat no compensa tenint en compte que els percentatges que abona la CASS són molt petits i gens comparables als dels països veïns. Les estadístiques permeten una idea global però no sempre reflecteixen la realitat tal com és.