Editorial
Barreres de posar i treure
El comú d’Escaldes ha decidit treure bona part de les barreres antiterroristes instal·lades a principi de desembre per les queixes rebudes perquè en algun punt dificultaven l’accessibilitat o, fins i tot, feien ensopegar els vianants
La instal·lació a principi de desembre dels elements de seguretat va ser fruit d’una decisió que es va prendre poc després que succeís l’atemptat de les Rambles de Barcelona, quan les administracions van arribar a la conclusió que un eix comercial tan concorregut com el que conformen Meritxell i Vivand també havia d’estar protegit contra un possible atropellament massiu. Aquella decisió, però, va trigar més de dos anys a plasmar-se perquè primer calia estudiar i decidir quina mena de sistema era més adient i després iniciar tot el procés previ a la instal·lació, com ara decidir els punts on s’havien de col·locar. Escaldes va invertir mig milió en les proteccions, que es van col·locar a principi del mes de desembre. La capital, menys, 100.000 euros, perquè té menys carrers oberts a la circulació que conflueixin a l’eix de vianants. Però ara la nova majoria escaldenca ha decidit treure la majoria de les proteccions després de rebre diverses queixes sobre les molèsties que provocaven. Des que dificultaven el pas de cotxets de bebès o persones en cadira de rodes al fet que provocaven que els vianants ensopeguessin. Una retirada que, asseguren, serà temporal fins que determinin quina és la ubicació idònia i que no generi molèsties. L’anunci genera sorpresa. Primer perquè la instal·lació dels elements no ha estat, almenys aparentment, quelcom de poc meditat. El temps que s’ha invertit en tot aquest procés hauria d’haver estat suficient per determinar allà on s’havien d’instal·lar, estudiant que no provoquessin problemes. Però no ha estat així i la nova corporació, atenent el volum de queixes rebudes, ha decidit retirar-ne la gran majoria. Però es tracta d’una inversió de mig milió d’euros que s’han gastat per millorar la seguretat ciutadana. Per tant, la seva reubicació no pot ser una qüestió que es dilati en el temps i, sobretot, les proteccions no han de convertir-se en ferralla guardada en un magatzem. Si l’anterior corporació va errar en la col·locació dels elements s’hi ha de trobar una solució de manera àgil. No pot ser que aquesta equivocació s’engrandeixi encara més no trobant una manera de resoldre-la en un temps prudencial. Una qüestió tan sensible mereix que s’arregli aviat i que no se’n faci batalla política perquè els perills que hi havia quan es va plantejar la instal·lació segueixen plenament vigents.