Editorial
Més diners per a assessors
El PS i Terceravia han demanat una partida a càrrec del Govern per poder demanar assessorament jurídic extern. L’executiu ho veu amb bons ulls malgrat que reconeix que farà incrementar la despesa prevista per a la negociació amb la UE
El cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, lideren una negociació llarga i complexa. D’una banda, tenen com a objectiu explicar les particularitats d’Andorra a Brussel·les i aconseguir que la Unió Europea entengui que han de ser flexibles en alguns aspectes per tal que el Principat pugui assumir l’acord de forma satisfactòria. De l’altra, han de convèncer l’oposició i, per extensió, tota la ciutadania, que l’acord és bo i necessari per al país per tal que quan arribi el moment el resultat del referèndum sigui positiu. Que el futur del país passa per Europa és una afirmació que ja costa molt de negar. Els tempos que cal seguir, però, encara es posen en dubte. Durant el 2019, l’agenda s’ha anat relaxant com a conseqüència de les convocatòries electorals i és evident que el Brexit afectarà també el calendari del 2020. Però sigui com sigui el que cal és afrontar la negociació des d’un vessant de transparència i de diàleg. L’executiu té el repte de ser molt pedagògic amb els grups de l’oposició per fer front comú i també amb els actors socials i econòmics i amb la ciutadania en general per tenir l’aval de la majoria de la població que ha d’entendre les oportunitats que brinda la nova relació amb la Unió Europea. Amb la voluntat de millorar en transparència i diàleg, el Govern va fer arribar a final d’any un document al PS i terceravia sota el nom d’acord polític amb uns compromisos concrets per les dues parts que es basen, principalment, a mantenir informats els grups per part del Govern i a estudiar si poden ser observadors a Brussel·les. Al text presentat per l’executiu, se li suma ara una petició de l’oposició: disposar d’una partida pressupostària per poder encarregar assessoraments jurídics a experts externs al Govern. La proposta no ha estat mal vista per Espot i Riba, malgrat que amb alguns matisos, com ara que les consultes d’opinions externes siguin puntuals. La xifra que s’haurà de sumar a la partida ja prevista encara no es coneix però, en tot cas, i en major o menor mesura, la quantitat destinada a les negociacions a Brussel·les creixerà. És evident que l’estudi és necessari i que voler comptar amb el suport de l’oposició no es pot pretendre sense deixar-los participar-hi. S’ha de ser curós, però, per no entrar en una guerra d’informes i contrainformes jurídics en matèries sensibles per al futur del país.