Editorial
A la Unesco cobrant
Les manifestacions de la dimissionària presidenta de la CNAU posen en una situació difícil l’executiu perquè deixen al descobert que aquest mal final és únicament per una qüestió econòmica, perquè no ha cobrat res fins a la data
La nova presidenta de la comissió nacional andorrana per a la Unesco (CNAU), Cristina Rodríguez, només ha durat dos mesos en el càrrec. Hi ha renunciat al principi del mandat i tot apunta de manera molt clara que es tracta d’un tema de diners, de diners públics. La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, preguntada per la consellera socialdemòcrata Susanna Vela (PS), va confirmar al Consell General que havia decidit que l’exministra de Salut tingués un sou per dur a terme aquesta feina de presidència, tot i que els antecessors van treballar per a la Unesco sense percebre cap remuneració, un canvi que no s’ha sabut o no s’ha pogut explicar prou bé. L’actualització dels estatuts, que no es renoven des del 2005 i que s’ha de produir abans del 30 de juny del 2020, és un dels aspectes que, segons Ubach, motivaven que Rodríguez percebi una remuneració, la qual no estarà determinada fins a l’actualització final. “Tot i haver iniciat les seves funcions encara no ha cobrat i això no procedirà fins a la revisió dels estatuts amb la voluntat de garantir una millor seguretat jurídica”, va explicar Ubach a la cambra a mitjan mes passat. Si la designació de l’exambaixadora ha estat envoltada de polèmica relacionada amb la retribució, ahir Rodríguez va acabar d’embolicar l’afer amb unes manifestacions que encara fan més difícil la posició de l’executiu. L’exministra no té pèls a la llengua, ha lamentat haver treballat sense cobrar fins a la data i s’escuda en un document en què Ubach admet de manera clara que Rodríguez percebrà un salari per les tasques a la Unesco que se situa en 2.500 euros mensuals bruts. L’extitular de Salut mostra la seva indignació perquè ha estat dos mesos sense percebre res i considera que la seva feina s’ha fet en la clandestinitat, sense declarar. Toca a l’executiu donar explicacions molt clares perquè l’afer s’embolica i és precisament una persona en qui confiava la que ara arremet contra la ministra i el cap de Govern, i sembla bastant obvi que la desavinença és purament per una qüestió de remuneració d’un càrrec que fins ara s’havia fet de manera voluntària i, per tant, també suposa cert desmèrit i una falta consideració per a aquelles persones que havien col·laborat amb la comissió nacional per a la Unesco de manera desinteressada. Per què canviar el criteri?