Editorial
Regles per als edificis
La llei de transició energètica i del canvi climàtic ha sacsejat el sector immobiliari, els propietaris i també la construcció. Les noves regles del joc imposen un seguit d’obligacions que han creat alarmisme.
El certificat energètic que des de l’1 de gener han d’incloure les operacions de compravenda immobiliàries ha estat el factor que ha provocat la reacció de rebuig més evident i la consegüent resposta del ministeri de Medi Ambient. El cost que s’ha fixat per obtenir l’avaluació energètica de l’immoble en funció de la seva eficiència ha provocat el malestar d’immobiliaris i propietaris i la comparació amb el preu dels veïns, més econòmic. Un preu que ja s’alerta que tindrà un impacte major quan l’obligatorietat del certificat arribi als immobles de lloguer. Allò serà, però, el 2023 i la ministra Sílvia Calvó ja ha anunciat que es treballa en una aplicació informàtica que n’abaratirà el preu perquè haurà de facilitar la feina dels tècnics que han de catalogar l’habitatge en qüestió. De fet, així és com es treballa a Catalunya, han apuntat els arquitectes, i per això allà aquesta etiqueta és més barata. Els efectes de la llei, que s’ha batejat com a Litecc, en el sector de l’edificació no acaben aquí, perquè la normativa també obliga ja des d’aquest 2020 que els projectes constructius tinguin en compte que el seu disseny i els materials que s’empren garanteixen que un cop es basteixi l’edifici tindrà un consum energètic pràcticament nul. El resultat? Els despatxos d’arquitectes van viure durant el desembre un volum de feina inusual per l’augment de peticions per visar projectes abans que entressin en vigor les noves exigències. Una maniobra per intentar evitar haver d’aixecar el projecte segons les noves condicions i, per tant, amb un pressupost més elevat. De poc va servir la pedagogia dels professionals de l’arquitectura recordant que un edifici més sostenible és, un cop estigui habitat, un edifici més barat. La conclusió d’aquestes dues situacions és que, com succeeix cada cop que canvien les regles del joc, una bona part dels afectats tendeixen a espantar-se quan no a enutjar-se. Malgrat que la conscienciació sobre la necessitat de canviar maneres de fer davant la crisi climàtica que vivim sigui cada cop major, el cert és que si es penalitza la butxaca és difícil evitar una reacció d’enuig. El Govern n’hauria de ser conscient per fer prevenció, i això només s’aconsegueix amb pedagogia i facilitant al màxim les coses. Si el missatge no arriba de la manera correcta i es multiplica la burocràcia hi ha crítica assegurada.